Hi ha moments en què tot s'accelera. Instants en què una majoria social sap acompanyar els vents de canvi amb accions que el precipiten. Hores en què tot sembla encaixar i el relat s'il·lumina. L'11 de Setembre del 2012 va servir perquè fes eclosió un sobiranisme que havia anat creixent a foc lent. El concert del Camp Nou ha servit per posar-hi el vernís de l'emoció i prémer el pedal del gas.
La setmana passada es va inaugurar al Parlament Europeu un passadís amb el nom de 'The Baltic Way'. Aquell 1989 una cadena humana de 2 milions de ciutadans, unint Letònia, Estònia i Lituània, va servir per impulsar la independència dels tres països i demostrar que les revoltes pacífiques sempre acaben guanyant. La Via Bàltica, recordada ara amb els ulls brillants a Brussel·les, evidencia que els clams a favor de la llibertat i la democràcia són imprevisibles i incontrolables pel poder.
Un concert pot servir per proclamar que la majoria social no esperarà més enllà de 2014"
Com aleshores, a Catalunya passa el mateix. Si la manifestació de la Diada va tenir prou força per condicionar el Govern a convocar unes eleccions anticipades, abandonar el pacte fiscal i apostar pel referèndum, un concert --sí, un concert-- pot servir per proclamar que la majoria social no esperarà més enllà de 2014. De nou, alguns líders polítics s'adonaran que els seus càlculs tàctics per endarrerir les coses tenen poc recorregut.
I que ningú oblidi que aquest moviment de fons ressona fort a Europa. Una dada: fa uns dies, 150 persones van veure el documental de TV3 Hola Europa en una sala del Parlament comunitari, organitzat per l'eurodiputat Salvador Sedó, d'Unió, i amb la presència de Raül Romeva, d'ICV, i Santiago Fisas, del PP. Les coses, sens dubte, s'acceleren.
