Els resultats de les eleccions han confirmat el que una part important de l'independentisme considerava un tàndem virtuós entre Mas i Junqueras. Tant l'un com l'altre han demostrat una capacitat de lideratge inèdita en el terreny polític dels últims anys.
La intel·ligència de Junqueras sumada a la fermesa que ha mostrat Mas són sens dubte un factor determinant en el procés cap a la independència que es planteja.
Tanmateix, el lideratge d'aquest procés ja fa dies que no recau només en els partits polítics, sinó que té el seu fonament en la societat civil i la capacitat d'iniciativa dels catalans per impulsar la mobilització ciutadana, ja sigui en forma de petició per internet a la Casa Blanca o bé organitzant una consulta ciutadana amb tots els ets i uts, o bé propagant una estratègia d'internacionalització distribuïda en diverses plataformes amb experts de prestigi.
Curiosament, el 1714 també es va produir una situació de lideratge col·lectiu, en la distribució del poder en els terços"
L'agenda sobre el procés d'independència, doncs, no depèn només dels pactes parlamentaris o de govern, sinó de la pressió que una part impotant de la ciutadania està exercint en aquesta direcció, i que ara es veu recolzada mitjançant les urnes per una majoria clara.
Les reticències del govern i dels principals partits espanyols a plantejar un procés de negociació sobre la sobirania catalana, estan deixant sols els catalans en una mena de setge simbòlic, que fa recordar fàcilment l'èpica del 1714. Curiosament, aleshores també es va produir una situació de lideratge col·lectiu, en la distribució del poder en els terços.
