El columnista Matthew Parris sentenciava en l'article de 6 d'abril de la publicació The Times que "si els separatistes (catalans) aconsegueixen el referèndum i el guanyen, això podria devastar l'economia de tota la regió", incloent-hi Portugal.
La independència seria una bomba econòmica que arrasaria Catalunya i Espanya, l'euro quedaria greument afectat i obriria un extraordinari període d'inestabilitat.
La sentència de Parris conclou una tesi interessantíssima: sempre hem comptat que la Comunitat Europea serà neutra. Però la pela (el millor dels arguments) ho impedirà. Aïllar Catalunya d'Europa és ruïnós pels espanyols, però també rebran els portuguesos, endeutats amb la banca madrilenya, i els països nòrdics que tindran un nou front d'incerteses i d'angoixes econòmiques, molt més devastador que el de Xipre.
La Comunitat Europea no permetrà (ni podrà permetre-ho) que Espanya faci de Sèrbia i enllesteixi un greuge polític i jurídic internacional amb la independència. Així que o bé Madrid esclafa la revolta autodeterminista, o bé, si el President Mas aconsegueix realitzar-la, Madrid no podrà pretendre un llarg i desestabilitzador litigi. Perquè no li ho podran acceptar.
Pretendre que el referèndum de Parris tingui algun efecte és delirar. El constitucional va enderrocar l'Estatut"
Per tal de rebentar l'autodeterminació, Parris suggereix a Rajoy que relaxi la seva tossuderia i permeti el referèndum amb la finalitat de guanyar-lo. La poma enverinada seria una consulta amb vàries respostes i hauria d'incloure el quedar-se a Espanya amb més descentralització. Segons Parris, aquesta alternativa seria la resposta guanyadora, perquè és majoritària. A més deixaria Espanya entre les democràcies més modernes i Rajoy guanyaria en prestigi i iniciativa internacional.
És evident que Parris no té una bola de vidre per endevinar els resultats referendaris, però tampoc no coneix la legislació espanyola, perquè no es pot esperar que els catalans decideixin la forma d'estat. Pretendre que el referèndum de Parris pugui tenir algun efecte jurídic o simplement, algun efecte qualsevol és delirar. El constitucional va enderrocar l'Estatut adduint que en la reforma del model d'estat hi ha de participar la totalitat dels espanyols.
El referèndum de Navarro i Parris és una formulació buida. Serveix d'arma contra Mas. Els espanyols no autoritzaran cap consulta"
Parris no és original en aquesta solució, el copyright és del PSC. Pere Navarro l'ha predicat a cor que vols i d'aquests predicaments plora la criatura amb el PSOE. Ells no en volen ni sentir parlar, com ha comprovat el President Mas aquest dissabte 6 d'abril, de boca del mateix Rubalcaba. Perquè no estan disposats a fer un referèndum d'abast estatal, ni a deixar-lo fer únicament als catalans, ni a obrir el meló de la reforma de l'estat, ni a permetre que pels fets Catalunya sigui una nació sobirana amb dret a decidir.
El referèndum de Pere Navarro (i de Parris) és, doncs, una formulació buida. Serveix d'arma llancívola contra Mas i per a despistar el personal addicte, marcant diferències amb el PP. Els espanyols no autoritzaran cap consulta de cap tipus. Ni mai s'avindran a parlar-ne. Rajoy ho ha deixat clar durant la visita del Premier britànic. Tanmateix, ho faran si la comunitat internacional els apressa i davant d'una segura inestabilitat econòmica.
En això, Parris ha estat clarivident. I, de la mateixa manera com el candidat Bill Clinton va engegar George W. H. Bush pare, Parris també ha etzibat a Rajoy: "És l'economia, imbècil".