Gent que fins ara eren escèptics, que s'ho creien però que no ho veien possible, no han dubtat a sortir de l'armari quan han vist que això començava a agafar forma.

Aquest camí només podrà continuar si aquesta consciència creix més, si s'incorpora més gent a la idea d'estat propi, si es normalitza encara més aquesta reivindicació, si les grans empreses agafen consciència dels beneficis que els pot comportar ser un nou estat a la Unió Europea. I per això és fonamental sumar, sumar i sumar.
Cal una estratègia portes endins basada en la suma, i una estratègia portes enfora basada en l'explicació"
No espantar ningú amb actituds infantils, i de vegades ridícules. No qüestionar ningú ni pels seus orígens ni per la llengua amb què s'expressa. No caure ni en les trampes ni en les provocacions que ja comencen a arribar. Cal molta paciència i perseverància, i cal fer les coses molt ben fetes.

Molta gent ha manifestat la necessitat de pensar la independència en clau social. És a dir, la independència té sentit perquè és un projecte que aposta pel benestar i pel futur de les persones. I això em fa pensar en quina mena d'estat tindrem, amb quines eines ens dotarem quan el poble català hagi decidit lliurement que, a més de nació, vol ser un estat.

Ja sé que ara mateix hi haurà molta feina per seguir els passos indispensables per exercir el dret a l'autodeterminació. Això no s'improvisa i cada pas que es faci ha d'estar perfectament calculat. Cal una estratègia portes endins basada en la suma, i una estratègia portes enfora basada en la informació i en l'explicació de perquè fem el que fem.
Viurem una època més que complicada però finalment Catalunya podrà ser l'únic amo i senyor del seu propi destí"
Però també és cert que s'ha de començar a pensar en el futur estat. No es tracta de posar el carro davant dels bous, això també seria un greu error, però sí que es tracta de no deixar res a l'atzar, de tenir molt clar què caldrà fer l'endemà del dia D.

I aquí és on crec que hi ha una gran oportunitat de continuar fent realitat la utopia. Un estat ha de tenir una hisenda forta, però també molt eficient. Un estat modern, del segle XXI, necessita un exèrcit del segle XIX? Probablement un estat del segle XXI necessita canviar l'ordre de prioritats d'un estat clàssic, i on abans Defensa gastava milions i milions, ara ha de ser la Recerca i la Innovació qui els gasti. Un estat nou ha de reinventar la funció pública i adequar-la a la societat de la informació. La diplomàcia del segle XXI, fonamental en qualsevol estat que pretengui tenir un paper en el món, també reclama noves maneres i formes d'actuar. Avui el que ens lliga a altres països és molt més que les simples relacions diplomàtiques.

Finalment, l'estat del benestar que en els darrers anys ha patit un important sotrac s'ha de redefinir. Els drets i els deures, bàsics en qualsevol societat democràtica s'han de repensar. Els nous temps ens porten més drets, i la necessitat d'una societat millor ens porta més deures. Cal quadrar aquesta doble realitat.
La independència té sentit perquè és un projecte que aposta pel benestar i pel futur de les persones"
Paraules que fins ara eren abstractes quan es parlava de política i d'institucions han d'agafar sentit, han de passar a concretar-se en idees primer i propostes després. Transparència, representativitat, austeritat, participació, informació, servei...

Hem iniciat un camí a partir d'un procés optimista, alegre, que pensa en el present però sobretot en el futur, i això el fa diferent. Vénen temps difícils, viurem una època més que complicada, però al mateix temps sembla clar que finalment el poble de Catalunya podrà ser l'únic amo i senyor del seu propi destí. Catalunya pot ser un nou estat d'Europa, i també pot ser un estat nou en maneres i formes. El repte és apassionant, és la pàgina que estem escrivint ara mateix de la nostra història. Encara que ens costi de veure i no en siguem conscients.