Està bé que mantinguem amunt els ànims. Però també hem de poder ser crítics i parlar de les nostres debilitats. Les tenim, oi? I es poden dir, oi? Doncs bé, hauríem de ser conscients que obrim un camí nou, inexplorat encara, i és lògic tenir deficiències.
Aleshores, quines són aquestes?
El nostre procés és una "via a la independència dins la Unió Europea". Això no ho ha fet ningú, com nosaltres. Ho fem des de la democràcia i amb l'oposició d'un estat que és també democràtic i que està dins la Comunitat. Tot plegat demana una operativa que no tenim, encara, en funcionament.
Segonament, hem de construir el poder de casa. Vet aquí una tasca urgent. Ramoneda (Ara,3/9/14) proposava replegar-nos i, vistes les porcellanes trencadisses, li haig de donar la raó. La base social de l'independentisme és extraordinària, però els partits estan molt desorientats.
Tercer, hem posat tots els trumfos en mostrar al món un resultat nítid, però no s'ha pogut votar cap referèndum i ens adonem que hem descuidat la diplomàcia. D'ara endavant, aquesta hauria de ser una de les principalíssimes preocupacions. Quart, Madrid està molt tocat, oscil·la i trontolla i es podrien precipitar les eleccions.
Cinquè, el govern català no té provades i en marxa les "estructures d'estat" i és peremptori el posar-les en funcionament i avaluació. Seran decisòries quan tranquem. Finalment, tot el país (les empreses, els avis, la logística, la banca, les intercanvis amb Europa, la mateixa administració pública...) ha de comprovar que la via pacífica és tant fàcil com els independentistes anuncien.
El més important seria que el President provoqui una crisi de govern i en constitueixi un de nou, amb la unió dels partits i un programa transparent"
Tot plegat és tasca d'un govern A) que es reclami decididament independentista, B) que sigui fort i líder i C) que tingui un programa pactat amb les organitzacions socials. Això és: una moguda a l'estil Hugo Chavez o Lula en completa sintonia amb la societat, per un tram curtíssim de la nostra història, però intents i apassionant.
De fet, no caldrien eleccions plebiscitàries per fer aquest govern. Es podria pactar-lo ara mateix i provar-ne la seva viabilitat. Amb una condició sine qua non: CiU, ERC, CUP i ICV haurien de "desconstruir" els partits i refer-los. I aquesta és la mare dels ous. La intel·ligència catalana tindrà el nivell que requereix la situació?
En realitat, aquest govern hauria de desballestar l'estat autonòmic i construir un procés constituent de transició a la sobirania plena, a partir de reformar les institucions autonòmiques i impulsar la mobilització. I això no es pot fer si no es fan coalicions per ocupar les institucions i amb programes avaluables per tothom. Les llistes conjuntes ja podrien triomfar a les municipals'15 i mostrar, més encara, la sintonia del poble i les institucions.
Tanmateix, el més important seria que el President provoqui una crisi de govern i en constitueixi un de nou, amb la unió dels partits i un programa transparent. Rajoy haurà de convocar les eleccions generals, el pròxim any, i en resultarà una correlació molt més favorable a Catalunya. Llavors, tot hauria d'haver madurat.
