És evident, no obstant,  que cal fer neteja. Alguns dirigents i quadres del partit haurien de fer un servei al país fent un pas  enrere i deixar d'actuar miserablement tot  carregant els neulers únicament sobre el seu  fundador  i així aconseguirien  assumir tots plegats el seu passat. Tots sabien el que passava. O no..? És massa fàcil donar la culpa de tot a Jordi Pujol i dir jo no,jo no hi era.... quan en realitat s'era membre de la direcció, regidor, alcalde, diputat, conseller o fins i tot conseller en Cap. Això no és presentable.

Així, a CDC el que cal és que facin una catarsi col·lectiva i assumeixin tot el que ha passat i inclòs el que es va fer per tal de finançar el partit i també les butxaques d'uns quants….

no es pot llençar per la finestra ni els vint-i-tres anys de la seva presidència  ni la seva obra ni les estructures d'estat que aquest va bastir.

Assumides  les responsabilitats caldrà reconèixer  que sense CDC no seríem ni políticament ni nacionalment allà on som.

Ara , per tant, neteja i renovació però sense perdre els orígens ni la identitat tan connectada a la realitat del país. I jo em pregunto per fer tot això cal que es canviï el nom de la formació?  O el que cal és canviar-ne  els  seus dirigents?  Sobretot  si tenim en compte  el fracàs de Quico Homs i el seu invent Democràcia i LLibertat per posar només un  exemple.

CDC ara el que ha de fer és concentrar-se en  consolidar el seu espai que ha estat durant molts anys el centre de la política catalana però que els últims temps no ha parat de patir fuites en totes direccions.

Així, a CDC el que cal és que facin una catarsi col·lectiva i assumeixin tot el que ha passat i inclòs el que es va fer per tal de finançar el partit i també les butxaques d'uns quants…."

Perquè CDC no  és un partit clàssic ja que es composa  d'una base força heterogènia formada per nacionalistes, demòcratacristians, lliberals i socialdemòcrates. I ara tots ells podrien tenir la temptació d' imposar la seva ideologia o almenys intentar el predomini d'una vers la resta trencant així  l'equilibri que tan bé els havia funcionat . Si no només cal veure que ha passat amb Unió i la conseqüent creació de  Democràtes per Catalunya. El nou partit que amb normalitat  els democratacristians han erigit la seva pròpia opció política.

CDC  té futur almenys mentre no hi hagi normalitat nacional amb la independència però ha d'entendre, també, que a Catalunya s'està produint una revolució democràtica i nacional però alhora social. Si no són capaços d'adaptar-se a aquesta nova realitat i a les maneres de fer de la nova política que  requereixen  canvis profunds  respecte els lideratges del passat ho pagaran molt car.

Les primeres passes d'Artur Mas per rellançar CDC  s'haurien de portar, doncs, amb prudència ja que cal no oblidar que el país és  més plural que mai  i  que els lideratges indiscutibles són cada dia més posats en qüestió. Mas hauria de tenir en compte, també, que  en el tauler polític català hi ha altres actors d'importància a tenir en compte  a més de CDC:  ERC i la emergent Ada Colau  amb el seu moviment. Per aconseguir la llibertat de Catalunya els necessitem a tots. Seria bo, doncs,  demanar-li als convergents que quan pensin en la seva refundació  no deixin de banda els interessos dels catalans