Barcelona · conjuntament amb milers de companys han fet possible que l'independentisme s'hagi convertit en la força majoritària de la nostra societat.

ERC ha comès errors, li ha mancat estructura però sense esquerra i el seu sobiranisme seria impossible d'entendre la impregnació sobiranista de la societat catalana actual  i de les seves forces polítiques incloent :CDC, ICV i sectors importants del PSC. Aquest canvi, cal reivindicar-ho, no s'hauria produït sense erc. La història els hi ho reconeixerà.

Ara en plena transició nacional i més concretament en els darrers mesos interessos inconfessables els han posa't en la diana de moltes crítiques : "ERC impedeix la unitat", "Junqueras vol desplaçar Mas",etc... I  sí que ERC preferia una llista pròpia únicament republicana que inclogués això sí els sectors emergents sobiranistes sortits del PSC o els que encara estan a Iniciativa. Això no ho neguen ja  que eren conscients que les retallades i la manca d'una política  de comunicació i estratègia de la Generalitat i de CDC havien allunyat al predient Mas dels sectors de la població més reivindicatius i el sindicalisme més combatiu. I és que a ERC amb  Junqueras i Rovira al capdavant  són molt i molt sensibles amb aquests darrers sectors i amb el patiment dels més desfavorits. La Generalitat no ha sabut explicar prou bé  el perquè de les retallades. Aquest ha estat el seu gran fracàs. 

ERC ha capgirat la seva estratègia i sap que se la juga. Ha posat' per davant el país i la voluntat de construir una alternativa majoritària"

El president Mas, CDC i els sectors més propers a l'ANC i Òmnium treballaven fa setmanes per doblegar a ERC i fer que aquesta acceptés la proposta de Mas de llista unitària. De res ha servit la proposta de fer una llista sense polítics....ERC no ha pogut suportar la pressió. Els convergents i els seus  satèl.lits  li han fet acceptar la llista unitària  tot i que moltes enquestes no la donen com  l'alternativa que suma més adeptes. En canvi, l'alternativa de presentar tres o quatre llistes sumava, segons les mateixes enquestes, més partidaris doncs  permetia més pluralitat. Aquesta última opció era la que defensava la majoria de la militància republicana. 

Amb aquest panorama ERC ha hagut d'afrontar el seu 27è congrés. Algunes tensions prèvies feien pensar en un congrés problemàtic però la gestió de la secretaria general i múltiples reunions amb la militància han suavitzat la situació. Així finalment i  tot i el fins aquí esmentat s'ha aconseguit el consens . 

ERC ha capgirat la seva estratègia i sap que se la juga. Ha posat' per davant el país i la voluntat de construir una alternativa majoritària conjuntament amb el centre centre-esquerra de CDC, més l'esquerra socialista de Més i els demòcrata-cristians de Demòcrates per Catalunya. Ningú no podrà dubtar més del patriotisme  dels republicans.

Després del 27-S caldrà que ERC estudiï bé els resultats i actuï en conseqüència. Oriol Junqueras en el seu discurs inaugural ha fet un discurs post 27-S  molt intèl.ligent. ERC vol ser el pal de paller de l'esquerra nacional on es troba la gran majoria social del país que vol seny, vol independència i vol dignitat nacional però també un model social que equipari Catalunya als països més avançats d'Europa.