Ara no toca assenyalar els culpables. Que n'hi ha. Sinó que el que cal és enviar-los un missatge: "Ja n'hi ha prou" per tal que  comencin a entendre  que tots en tenen la culpa per no haver estat capaços d'arribar  a un acord  i per haver posa't els seus interessos per davant dels de país. Ja n'hi ha prou de donar la culpa primer a ERC i ara a la CUP. N'hi ha més de culpables...tots ho sabem.

Tampoc els països que volen ser lliures poden dependre d'una persona per important que aquesta sigui. Un procés exemplar, democràtic i pacífic com és el català, que serà de ben segur estudiat en un futur a moltes universitats del món, no pot quedar encallat d'aquesta manera per a gran satisfacció de l'estat i les seves clavegueres.

Aquest 20 de novembre, aniversari de la mort del dictador Franco, l'hauríem de poder commemorar arribant a un acord. Que sigui  l'últim dia de la maldestre estratègia política d'una part de la nostre classe política. Necessitem recuperar la il·lusió, les ganes i l'esperit de l'inici del procés. El creure's que és possible. Perquè si s'avorta el procés no serà una derrota d'un candidat a la presidència o d'un partit polític que busca la seva supervivència, sinó  el fracàs d'una oportunitat única per a Catalunya, una part de la nació catalana, per assolir la seva independència nacional.

Ens cal un govern, un president  i una estratègia per als propers divuit mesos però a la vegada ens cal també un estat major que dirigeixi i que sigui capaç de corregir i renyar, si és necessari, als nostres dirigents per tal que entenguin d'una vegada per totes que el procés  és del poble  o no serà i que els seus interessos inconfessables ni ens interessen ni ens faran aturar.

I vull acabar remarcant que el proper  20 de desembre se celebren  unes eleccions estatals a les que de ben segur que si hi arribem sense un acord dels 72 diputats  s'evidenciarà el malestar de gran part de la  ciutadania que serà molt difícil de recuperar per al procés.