el cas és que estem arribant a un punt crític si volem conquerir la independència del nostre país. Càrrecs electes al més alt nivell amenaçats per la via judicial o, ras i curt, detinguts com la setmana passada l'alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós, en aquest cas mitjançant els mossos d'esquadra complint una ordre del jutjat, per més inri comunicada en llengua espanyola.

L'argument tronat, i profundament antidemocràtic, dels poders públics espanyols –corejats pels seus servidors fidels a Catalunya–, és que tothom ha de ser igual davant la llei. I, en conseqüència, que la llei és sagrada ni que sigui injusta i fonamentada en l'opressió d'una nació pels poders de l'imperi o d'un sector social en una comunitat política en poder dels sectors socials més reaccionaris. Ens agradi o no, el cert és que, més aviat que tard, si fem les coses com cal, se´ns plantejarà com una necessitat imperiosa avançar pel camí de la desobediència civil. Ho diu la història i els fets més propers –no en debades l'exministre Margallo ens amenaçava fa ben poc amb un nou 6 d'octubre–, que són molt tossuts.

Arran de la detenció de la Montse Venturós, he tornat aquest dies a la lectura d'un clàssic nord-americà que, ho de reconèixer, no he conegut fins fa pocs mesos (no en debades vinc de la més sectària tradició marxista): Henry David Thoreau i els seus textos sobre la desobediència civil i les seves campanyes contra l'esclavisme que el van portar a la garjola en alguna ocasió (ell mateix, pel que es veu, va renyar els seus amics per haver pagat la fiança que li va permetre recuperar la llibertat). "Els qui, sense estar d'acord amb la naturalesa i les mesures d'un govern, li lliuren la seva lleialtat i suport són, sens dubte, –diu Thoreau– els seus seguidors més conscients i, doncs, són sovint l'obstacle més gran per a la seva reforma".

"Hi ha lleis injustes: ¿Ens acontentarem obeint-les o intentarem corregir-les i les obeirem fins aconseguir-ho? ¿O les transgredirem des de ara mateix?". ¨¿Per què sempre hem de crucificar el Crist i excomunicar Copèrnic i Luter i declarar rebels Washinton i Franklin?", pregunta adduint fins i tot exemples ben propers als qui el llegien com els dels pares fundadors que es van declarar rebels contra l'opressió anglesa.

A aquestes alçades del procés independentista, ja es hora que siguem conscients de tot el que ens hi juguem si volem arribar fins a culminar-lo amb èxit. L'imperi espanyol i els qui el defensen no ens donen, i cada vegada ens en donaran menys, treva. La desobediència civil, sense embuts, serà, a la curta o a la llarga (cada vegada menys a la larga perquè els terminis s'escurcen, encara que no vulguem), l'única resposta possible.


Humbert Roma