Dues notícies han coincidit aquests dies que ens haurien de fer evident com, més de quaranta anys després de la mort del dictador i de l'inici de la mal anomenada "transició" (cap a on?),
el feixisme encara perviu en els diversos territoris sota el domini del Regne d'Espanya. D'una banda, la decisió de l'Ajuntament d'Iruña (Pamplona), presidit ara per Joseba Asiron, d'EH Bildu, de tancar el mausoleu que, fins a finals d'octubre i començaments de novembre, guardava en ple centre de la ciutat, els cossos d'Emilio Mola –que, amb el pseudònim d'"El director" , va tenir un paper clau en la preparació i direcció inicial del cop militar de juliol del 1936 contra el govern de la República– i de José Sanjurjo. Ambdós, protagonistes necessaris del cop i, doncs, responsables dels assassinats de milers de persones per la seva vinculació amb moviments socials d'esquerres i partits polítics republicans i nacionalistes no espanyols
De l'altra, la proposició no de llei presentada, a mitjans de novembre, per ERC al Congrés espanyol dels diputats, reclamant que es treguin del lloc d'honor que ocupen el dictador Francisco Franco i el fundador del partit feixista Falange Española al Valle de los Caídos, mausoleu regentat per una comunitat benedictina catòlica prop de la capital del Regne d'Espanya. ERC. Tot i les declaracions del seu portaveu adjunt al Congrés, Gabriel Rufián, en el sentit que haurien preferit la demolició del monument feixista. El text de la proposició recorda que el monument del Valle de los Caídos es va erigir "amb la suor i sang de milers de presos, que van patir treballs forçats en qualitat d'esclaus per tenir ideologies o tendències sexuals que el règim franquista considerava condemnables". I reclama que no es destini cap subvenció o recurs públic al monument ni a cap organització que hi estigui vinculada mentre no sigui per col·laborar en el compliment de les recomanacions de la comissió d'experts als quals es va demanar opinió al final del mandat del govern de José Luis Rodríguez Zapatero per esborrar del mausoleu els seus significats feixistes.
Dues notícies que no són les úniques que aquests dies ens remeten a la pervivència d'homenatges a protagonistes del cop d'estat i la guerra que va desencadenar. Com ara els actes religiosos que segueixen convocant partidaris del règim feixista o el manteniment de monuments que hi són relacionats, com el que recentment veïns de Tortosa van decidir en referèndum mantenir a l'Ebre.
De vegades ens preguntem com és possible, per exemple, que l'actual govern espanyol respongui per la via repressiva contra els representants electes independentistes a les aspiracions catalanes d'avançar cap a la República Catalana i l'exercici del dret a l'autodeterminació. O com pot ser que s'atorguin funcions executives al Tribunal Constitucional en aquest sentit o que el govern espanyol hagi aconseguit fer aprovar l'anomenada Llei mordassa,,en vigor de del juliol de 2015, per impedir l'expressió lliure de la dissidència política i social.
El manteniment de tants signes en homenatge a personalitats i esdeveniments vinculats al feixisme que, teòricament, haurien d'haver estat bandejats en una hipotètica nova democràcia espanyola fan evident que el feixisme perviu al Regne d'Espanya, al qual som sotmesos. I no parlem ja de la consagració de la monarquia heretada del mateix dictador que, per si en teníem algun dubte, ara hem sabut,que Adolfo Suárez va reconèixer –en unes declaracions que llavors van ser censurades– que va ser imposada sense referèndum previ, pel convenciment que hi seria rebutjada.
Humbert Roma