Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 29 de de desembre del 2016 | 11:51
Opinió · Política
Humbert Roma
Periodista

El reial discurs de l'immobilisme pur i dur

Per si ho havíem oblidat, i tot i que TV3 –per sort dels soferts televidents catalans que la seguim– va relegar el missatge al canal 3/24, el Regne d'Espanya té autocoronat un rei-emperador que cada Nadal se'ns dirigeix als seus súbdits

–de grat o per força– per recordar-nos qui mana aquí. Analitzar les seves paraules, seguint el canemàs del que l'intel·lectual republicà espanyol Ramón Cotarelo ha qualificat de "discurs de Rajoy", deixa molt clar que els designis del monarca, i de qui li fa els discursos, és que aquí no es mou ningú si no plau a tan "democràtica" testa i els seus fidels servidors.

Des de Can Felip ens recorden que segueixen imperant els arguments del pare emèrit, hereu directe del dictador, autoassumits des del mateix moment que va acceptar el nomenament dictatorial. Perquè, ja se sap que "Juan Carlos i Felipe, tanto monta, monta tanto" per dir-ho en castís llenguatge reial espanyol. Analitzar el discurs de Can Felip d'enguany és fer-ho d'argumentacions reiterades de l'immobilisme pur i dur que s'hi conrea, i que se'ns anuncia que haurem de seguir patint els qui no combreguem amb rodes del molí monàrquic (alguns de fa molt de temps, no en debades, en la nostra joventut, ai!, vam votar en contra de la Constitució Espanyola del 78 i en vam escriure algunes pàgines raonant-ho).

Criticar tan coronada testa, bé ho saben els independentistes d'esquerra que van gosar cremar o estripar les estampetes del rei-emperador, pot ser raó suficient perquè al Regne d'Espanya et portin a declarar davant els tribunals amb la coartada que has injuriat la Corona o d'atres digníssimes institucions del Regne (o ser un sediciós, com acusen al regidor cupaire de Vic Joan Coma). I és que, si no pares compte, arrisques passar una temporadeta a la garjola, segons quines siguin les derives oportunistes d'aleshores als tribunals que et jutgin.

Vejam quina és l'arquitectura argumental del darrer discurs del rei-emperador, en la línia del Rajoy governant i la colla de partits espanyols autoanomenats "constitucionalistes". Aquí en teniu un significatiu florilegi:

1) "Aquest any he estat –deia la testa coronada– en diferents lllocs de la nostra geografia nacional (de la nació espanyola, comuna i indivisible, com precisarà reiteradament tot seguit: la seva, esclar). I us he de dir –prosseguia– que, en tot aquest recorregut pels nostres pobles i ciutats he vist dificultats i problemes per a molts dels nostres –idò seus– compatriotes; però també treball dur, honest (inclòs, se suposa, el dels corruptes de tota mena, amb digníssims representants entre ells de la mateixa familia reial, com l'excelsa germaneta i l´estimadíssim cunyat), sacrificat; molta capacitat i talent; i, sobretot, determinació, ganes de sortir-se'n". Com bon rètor, el rei-emperador, i qui li escriu els discursos, comença amb un llarguíssim introit que resulta una autèntica "captatio benevolentiae" (allò de començar el discurs com si compartís penes i treballs, i angoixes, del públic a qui es dirigeix, això és els seus soferts súbdits. Com tothom hauria de saber, si es vol moure amb llibertat pels dominis del senyor rei, la crisi, les "dificultats i problemes" dels súbdits –objecte de  retòrica preocupació reial des de bon inici del discurs– deuen ser causats per un fat inevitable que ens ha caigut a sobre, sense que el monarca digui –ni gosi pensar-ho, no fos cas que arribéssim per deducció a la seva egrègia persona i la de qui l´hi escriu els discursos– d'on tenen l'origen i les causes (govern corrupte, al servei dels qui més tenen i en contra dels interessos dels qui tenen menys, per exemple). És allò de la crisi, de responsabilitat innominada, que ens ha caigut a sobre dels pobrets i soferts súbdits com un càstig, merescut o no, procedent de l'olimp dels déus protectors, o no, de l'imperi hispà.

2) "D´altra banda, hem superat –sobretot ell– una complexa situació política que coneixeu prou" –tot i que li hauríem agraït que ens l'hagués explicat amb més detall, ell que hi ha tingut un paper clau–. I afegia, com a primera i sublim lliçó magistral del rei-emperador als seus súbdits: "És important ara que en la nostra societat s'hagi recuperat serenitat i que els ciutadans puguin tenir la tranquil.litat necessària per poder dur a terme els seus projectes de vida. Com igualment és essencial, de cara al futur, que el diàleg i l'enteniment entre els grups polítics (¿de qui ens parla la coronada testa? Potser dels independentistes republicans catalans, dels autoanomenats sobiranistes, dels repatanis esquerranistes de Podemos, sempre disposats a besar-li la sagrada mà, de Bildu… Qui sap? Per això el Tribunal d'Ordre Públic monàrquic actual, altrament dit Audiencia Nacional, o altres maquinàries repressores de la dissidència cada vegada més actives com el Constitucional o el Superior de Justícia de Catalunya tenen encausats (ai no, investigats) tants súbdits seus, en un procés d'enjudiciament col·lectiu, que aviat hauran de muntar judicis a la turca. Judicis, per cert, dignament esbossats ja fa uns anyets per l'espectacle judicial del macrojudici del 18/98 i altres en la mateixa línia a la capital del Regne, d'on van anar a parar a les garjoles espanyoles desenes de bascos i basques pel sol delicte de ser independentistes i d'esquerres. I no es van cansar, però. amb els bascos: ara treballen a preu fet, obrint procediments contra els catalans que ja no som submisos al poder de la seva coronada testa i de qui li fa els discursos) permeti preservar i impulsar els consensos bàsics –no diu quins, però se li entén tot, esclar: "España, una, grande y libre" dels seus directes antecessors– per al millor funcionament de la nostra societat" –on, podia haver afegit, tot segueixi com sempre.

3) Finalment, el pinyol, de remat. "Perquè ara –sublim conclusió, ens la temíem!– és el moment de pensar en l'Espanya que volem per a les pròximes dècades, que serà la dels nostres joves d'avui, i de forjar-la amb solidesa". Esclar que la seva quadrada testa no pot ni imaginar que la futura seva Espanya sigui ni més petita, ni tan esquarterada com la que volem els que, súbdits seus obligats encara, hem encetat en aquest racó oriental de la península el –ara sí– anhelat procés de secessió. Perquè, ho desitgem i treballem per aconseguir-ho, el mapa d'Espanya torni a tenir una altra mossegada més com la que, nosaltres sí, cal insistir-hi, volem forjar perquè com diu la consigna "l'autonomia que ens cal és la de Portugal". Però és que, ai, el jove monarca (hereu de l'hereu) no devia estudiar amb massa dedicació la història d'aquell vessant occidental de la Península. Tot i els egregis mestres que li vam pagar, de grat o per força, quan vam ser obligats a finançar-li els seus privilegiats estudis, mentre el papa es dedicava a fer diners amb fructíferes relacions internacionals, entre d'altres, amb monarquies tan democràtiques com les àrabs, i a anar de cacera d'elefants i senyores per geografies més o menys exòtiques, amb el corresponent disgust de la seva soferta senyora mama.

NOTA BENE­­. Com que els cervells dels borbons no están massa ben dotats per les llengúes que parlem el seus –desitgem que per ben poc temps, en el cas de la bona gent catalana– súbdits, m'he permès traduir-lo al català. Possibles errades en la transcripció, meves…



Humbert Roma, periodista



Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Notícies relacionades
Opinió · Comunicació
Tribuna.cat, quinze anys de servei al país
Notícia · Política
Kereban: "La manera com afrontem les coses a Europa, en el segle XXI, és mitjançant la discussió i el vot"
Opinió · Política catalana
El respecte a la llei
Opinió · Política
Incredibilitat
Crònica · Política catalana
Un cordó sanitari a la incongruència i la indefinició: PSC
Opinió · Seguretat
Una política de defensa?
Opinió · Política catalana
Ara l'Estat no té un "Tarradellas"
Opinió · Política catalana
Orgull i satisfacció
Opinió · Política catalana
Jo acuso Sr. Eugeni Gay
Notícia · Política catalana
El president Puigdemont demana poder-se explicar al Senat
Indica publicitat