Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 14 de de setembre del 2016 | 10:17
Opinió · Política catalana
Xavier Ginesta
Periodista i professor del Departament de Comunicació de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya

Reflexions després de la Diada

El passat 11 de Setembre, un 15% de la població de Catalunya va sortir pels carrers de Barcelona, Salt, Berga, Girona, Lleida i Tarragona per cridar, ben fort, que estem a punt per a la República Catalana.

Malgrat que l'assistència (800.000 persones) va baixar lleugerament, en relació a les passades manifestacions convocades per Omnium i l'ANC, la societat catalana va continuar deixant clar que l'anhel per a la independència no és un suflé. Les entitats sobiranistes convocants s'aferren al RUI per a poder buscar el punt de trencament que els ciutadans fa temps que demanen als seus representants polítics. Però, intel·ligentment el president Carles Puigdemont no tanca portes a arribar al moment zero usant altres mecanismes (eleccions constituents, o com li vulguem dir). Crec que la posició del President és prou assenyada dins de la rauxa que, moltes vegades, viu el Procés; malgrat les presses que hem intentat, entre tots, imposar als representants nostres polítics.

 

Massa vegades hem dit que "ara és l'hora de la política". Però, com més propers estiguem en aquest punt de no retorn, més política necessitarem. Davant de la judicialització del Procés que imposa el govern espanyol (i demana l'oposició a Catalunya), el sobiranisme ha d'imposar-se amb més acció política. És hora de la política, sí, però sobretot és hora de l'astúcia! Més enllà de les declaracions abrandades de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez (per altra banda, també necessàries per la Diada), em va agradar molt més llegir en arribar a casa una entrevista d'El Punt Avui a l'eurodiputat d'ERC, Josep M. Terricabras, que radiografiava el moment polític que viu Catalunya amb una mirada més holística, menys catalano-cèntrica, gràcies a la tribuna que li regala la vida a la capital comunitària. Terricabras parlava de com es debilita el soft power espanyol cada dia que passa, de com les potències europees arraconen un govern Rajoy que no té credibilitat i de com l'Europa actual ha fet "vestits a mida" cada vegada que un Estat ha tingut un trasbals intern. Molt important, aquest últim element!

 

Mentre, per una banda, l'opinió pública queda encotillada debatent el mecanisme per trencar amb Espanya, per altra banda li costa adonar-se que hi ha una batalla a nivell internacional que s'ha de jugar bé i guanyar. La Diada ha estat, novament, una nova finestra perquè la premsa estrangera coneixes de prop la realitat de l'independentisme, però la paradiplomàcia catalana no pot deixar de treballar. Com sempre, és millor que sigui en veu baixa i al marge dels focus de les càmeres, però també m'agradaria sentir de tant en tant veus més escèptiques amb el "com trencar" i més cohesionades amb el "com explicar" (internacionalment) aquest trencament. L'ambigüitat calculada del President i d'altres càrrecs de la Generalitat a l'hora de parlar del RUI se'ls podria girar en contra en un escenari mediàticament monopolitzat per aquest debat (com sembla que, alguns, s'entesten a construir), però penso que aquesta ambigüitat és avui francament necessària per poder treballar en calma la millor manera d'arribar al moment zero.


Xavier Ginesta

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Xavier Ginesta
Xavier Ginesta
Periodista i professor del Departament de Comunicació de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya
Opinió · Política catalana
Els deures del PDeCAT
Opinió · Política
Entabanadors de ciutadans
Opinió · Política catalana
Ultrapassar la lògica dels espais polítics
Opinió · Política
Diàleg, postveritat i imperialismes
Opinió · Política
Les lleis immutables (o no)
Opinió · Política
Un gol per l'escaire
Opinió · Política catalana
Deu ambaixadors per un Procés
Indica publicitat