Ja va ser massa difícil posar d'acord Convergència i Esquerra. La gran manifestació de l'Onze de setembre obligava tots els partits independentistes a fer una llista conjunta, aparcar els interessos partidistes i no discutir el lideratge del president Artur Mas. Les reticències d'Esquerra van ser desafortunades. A mig camí del procés no es pot canviar de líder i, sobre tot, no es poden acompanyar les maniobres de l'estat contra la persona que ja s'ha convertit internacionalment en el símbol de les aspiracions catalanes a la sobirania.

L'independentisme no es pot permetre fracassos ni sacrificis inútils"

Ara assistim a unes converses difícils amb les CUP pel fet que els seus escons condicionen no solament la continuïtat del president sinó també l'orientació ideològica del govern de transició. Probablement, si s'accepten els principals i legítims criteris de les CUP sobre el model de societat del nou estat, es produirà un gravíssim rebuig del països europeus a la independència de Catalunya. Potser seria millor esperar uns altres resultats electorals que engreixessin el bloc de Junts pel Sí.

El pitjor que pot passar és que la majoria insuficient es vulgui compensar amb un govern partidari de gestos de desconnexió o desobediència precipitats i que forcin la ciutadania a comportaments individuals aparentment heroics però destinats al fracàs. L'independentisme no es pot permetre fracassos ni sacrificis inútils. S'hauria de prioritzar aconseguir una majoria suficient i no hipotecada per ideologies massa utòpiques o massa dogmàtiques.