Us escric aquestes notes la tarda del dia 5. Mentre esperem l'arribada dels reis, els que són mags o màgics, aquests reis en els que els republicans posem la nostra fe. Perquè el cert és que som un país de gent que creu, som persones carregades de fe, de bona fe més exactament.
Si no haguèssim tingut una fe molt forta en la capacitat del nostre país per sobreviure a tantes malifetes com ens han fet durant els darrers 300 anys de la nostra història no seriem on som, no seriem qui som.
Una bona qualitat, doncs, la fe que ens ha assegurat la supervivència i ha mantingut la voluntat d'avançar. Però per fer els passos crucials que ara mateix tenim a l'abast ens manquen dosis considerables d'una altra qualitat. Ens manca la confiança. Els reis ens han de dur confiança en nosaltres mateixos o més en concret, els demanem que ens portin confiança dels uns cap als altres. Necessitem de manera urgent reconèixer la capacitat d'aquells que no pensen exactament com nosaltres, de fer aportacions positives en la construcció del futur país que volem compartir.
Volem viure en un país fet de la suma de moltes diversitats, precisament ara que hem avançat molt en fer reconèixer la nostra diversitat, la nostra especificitat en el panorama mundial. Volem viure respectant tota mena de diversitats i de manera molt especial la diversitat ideològica; ara que el debat sobre el que signifiquen les classes socials, o sobre el paper de les ideologies tradicionals de dreta i esquerra estan en discussió no podem mutilar la societat catalana de cap veu, de cap expressió.
Acceptem que existeix el sectarisme (forma part de la diversitat) però proposem-nos de sucumbir-hi el mínim possible. En tot cas, demanem als reis que ens procurin dosis d'humor com a eina eficaç i divertida per desarticular postures o propostes d'exclusió. De ningú i de cap idea.
Muriel Casals
