Si no hi ha cap nou sobresalt que posi en perill més porcellana, ni cap canvi en la sorprenent i novedosa estratègia silenciosa del govern espanyol, d'aquí a tot just 20 dies el catalans tindrem l'oportunitat de votar sobre la independència.
Ho farem en unes condicions que no són les que hauríem volgut, en una consulta que no és la que ens mereixem, i sabent que aquest no serà el pas definitiu.
Tocarà convertir aquesta versió del 9N (provocada, abans de res, per la intolerància del govern espanyol) en una nova jornada reivindicativa i festiva, en una nova mobilització democràtica contundent, amb la diferència important que ara es tractarà de posar vots dins de les urnes. Tornarem a sortir a les notícies de mig món i comptarem vots amb l'estranya sensació de saber que aquests sufragis, per les condicions en què s'hauran emès, no generaran un mandat democràtic definitiu.
Aquest haurà de venir després (per anar bé, molt poc després, com reclamem pel cap baix ERC, ICV-EUiA, CUP, ANC i Òmnium), amb unes eleccions anticipades on les llistes i els candidats que s'hi presentin ho hauran de fer amb un posicionament meridianament clar (s'ha acabat el temps de la indefinició) sobre la independència. Aquestes eleccions donaran lloc a un nou Parlament que, si la correlació de forces ho permet (tot fa preveure que sí), serà l'encarregat de declarar la independència i després posar-la en pràctica (amb totes les negociacions que això requerirà a posteriori).
El 9N ha de sortir el màxim de bé possible però no ha de condicionar els passos a seguir"
Aquest és el camí que tenim al davant després de constatar la negativa de l'estat a tot, però també la poca voluntat del govern català d'obeir fins al final el mandat del poble de Catalunya, la llei del Parlament i els compromisos de desembre de 2013. Dilatar més la decisió final, esquivar la ruptura, comporta allunyar la solució a una necessitat imperiosa de país –sortir del forat on ens trobem en bona part perquè no podem prendre les nostres decisions ni gestionar els nostres recursos-- i generar frustració en l'amplíssim moviment cívic que ha estat empenyent la revolta democràtica dels catalans.
A més, un nou cop de timó que ens desviï d'aquest camí ens faria perdre credibilitat davant el principal adversari de la democràcia a Catalunya –l'estat espanyol- i davant l'opinió pública internacional, que deixaria de prendre's seriosament la nostra voluntat d'esdevenir un estat independent. El 9N ha de sortir el màxim de bé possible, i farem tot el que tinguem al nostre abast perquè així sigui, però no ha de condicionar els passos a seguir. Després del dia on cauen els murs (9N) ha de venir, per fi, la primavera del nou país. I la fi de les metàfores.
