La lectura del PP, dels PSOE i dels seus fidels escuders C's i UPyD és tot just la contrària: que l'Estat s'ha imposat, que ha quedat doblegada l'aspiració sobiranista catalana i "fin de la cita". Però que ningú no s'enganyi, hem superat un nou obstacle en el camí cap al 9-N.

Els negacionistes de la realitat nacional catalana perseveren en l'error de convertir aquest procés en una febrada del president Mas i de l'Assemblea Nacional Catalana. S'entén que els lloctinents del PP i del PSOE a Catalunya intentin negar la major i fer veure que tot plegat és foc d'encenalls. S'entén també que des de Madrid l'anàlisi sigui parcial, perquè la informació que els arriba és esbiaixada i està molt filtrada. Però el que no s'entén és que dirigents i intel·lectuals aparentment formats i amb capacitat de raciocini es neguin a reconèixer que el procés actualment en marxa a Catalunya té una magnitud i una força que ja no recularan encara que vinguin cent votacions del Congrés com la de dimarts passat.

Possiblement, algú s'estigui adonant finalment que això va de debò i que allò més intel·ligent és, com a mínim, escoltar. Però que ningú n'esperi res. Ni de la reforma de la Constitució que proposa Rubalcaba ni de l'intent del president del Congrés d'impulsar la reforma territorial. Però no caiem en el seu mateix error. No neguem a l'adversari sense atendre els seus motius. Però potser ja fan tard. Una altra cosa és que això ens faci variar del nostre objectiu, que no és cap altre que la consulta del 9 de novembre. Toca escoltar, parlar, dialogar, negociar, discutir. Toca fer tot allò que es fa en democràcia en un país democràtic. Sí a tot, però sense renunciar a allò bàsic, a ser, a existir, a decidir, a escollir el nostre futur. En resum, és molt senzill: volem votar.