Tot i que no m'agraden els tòpics ni posar "etiquetes" a ningú, diria que, en general, el caràcter basc és molt més semblant a l'espanyol: li agrada anar de vins, els acudits són semblants i, com ells, no tenen massa vocació pactista.
En canvi el tarannà català és europeista, no li agrada gens la barra dels bars i té el bon costum d'anar de casa a la feina i de la feina a casa i, com a molt, un cafetonet amb llet amb la família i els diumenges el tortell de nata per després de dinar.
He escrit més d'una i de dues vegades que no m'agrada quan veig com alguns catalans s'emmirallen amb els bascos perquè, creuen angelets, que anem en el mateix vaixell. Quin error!
Aquells que des de sempre hem anat seguint les votacions dels partits bascos al Congrés i al Senat, hem pogut comprovar que van a la seva i que, si per això han de votar en contra de Catalunya, doncs ho fan sense cap mena de recança. I no els culpo. Sembla que aquesta estratègia els va prou bé: Concert econòmic, és a dir independència fiscal, i això sense que, com els catalans, estiguin sempre en el punt de mira. Ells, fins i tot en el període més sagnant d'ETA, sempre han estat molt més ben vistos per Madrid que no pas els catalans, tothora insultats i criticats.
Urkullu sap que cada vegada que colpeja Catalunya rep un premi des de Madrid"
Crec que des de Catalunya hauríem de començar a preguntar a Madrid per què el País Basc té concert econòmic i per què nosaltres no. Per què PP-PSOE el defensen al País Basc i aquí el neguen. Hauríem de començar a denunciar que a Catalunya el concert basc ens costa diners. Per això es posen nerviosos cada vegada que Catalunya parla de greuges comparatius.
Si recordeu l'any 2013, Iñigo Urkullu es va alinear amb els barons del PP en el debat sobre la flexibilització del dèficit per a Catalunya. Com si no sabés que nosaltres representem el 20% del PIB i ells només el 7%, el lehendakari va qualificar de contrasentit el fet d'afavorir (?) aquells que no compleixen el dèficit. Amb aquestes declaracions Urkullu va abonar les tesis del president d'Extremadura, José Antonio Monago i del de Galícia, Alberto Nuñez Feijoo.
Urkullu sap que cada vegada que colpeja Catalunya rep un premi des de Madrid. I així ha estat perquè tot fa pensar que la negociació de la quota ha estat, altra volta, plenament satisfactòria per al País Basc. Urkullu però ha tornat a la càrrega i en una entrevista al diari El Correo va manifestar recentment que "em preocupa que un camí com el català frustri a la societat". Gràcies lehendakari. Em sembla que des de Madrid els del PSOE i els del PP encara t'estan ovacionant.
