La crisi és el gran motiu, la gran excusa esperada. Quan els mercats collen els governs repetint insistentment  el mantra que s'ha estirat més el braç que la màniga i que cal prendre mesures, hi ha diversos camins per aconseguir quadrar comptes públics en temps de crisi. La lluita contra el frau fiscal, l'increment d'impostos, la venda de patrimoni,  l'impagament a les altres administracions i als ciutadans, l'apropiació de competències amb el seus recursos, l'alteració de les regulacions en sectors clau, la gestió del deute, la reducció de la inversió pública, retallar els salaris dels empleats de les administracions, minvar prestacions socials... L'aplicació de cadascuna d'aquestes mesures no és neutra ni tècnica, sinó que manifesta una voluntat política expressa, un biaix que beneficia sectors econòmics i capitals i elits polítiques.

El PP ja s'ha posat a treballar i ens ha regalat una entrada d'any carregada de retallades, al mateix temps que enllesteix la bíblia que ha de justificar i guiar tot el reguitzell de mesures que generarà durant el seu mandat: la ponència política que aprovarà en el seu imminent 17è congrés nacional.
El PP ja s'ha posat a treballar i ens ha regalat una entrada d'any carregada de retallades
Algunes de les primeres mesures adoptades, com la moratòria d'un any dels ajuts a la dependència, entristeixen de manera especial. Altres, com la suspensió de la privatització de l'aeroport del Prat amb l'afirmació que els aeroports espanyols no s'han de fer la competència signifiquen una ofensa a la voluntat de tots els poders públics, econòmics i socials de Catalunya.

Tot continuant l'històric joc del pal i la pastanaga d'Espanya envers Catalunya ja hem escoltat insinuacions molt explícites relatives a la suspensió de l'actual sistema de finançament de Catalunya. De fet, el ministre Montoro va incloure inicialment al decret d'ajust la clàusula d'"eliminar el finançament previst a l'Estatut de Catalunya, Balears i Andalusia" per  després va  aclarir que es tractava d'una "revisió". Per si de cas, el que calia dir ja estava dit al primer dia!
Mentre amb una mà gesticula patriotisme, l'altra Mas pacta i fa encara més gran al PP
Mentrestant el govern de CiU i el president Mas van a la seva jugant al gat i la rata amb la seva reivindicació  del pacte fiscal –que precisament el reclama perquè Catalunya estigui més cohesionada a Espanya!  Això sí, mentre amb una mà gesticula patriotisme i amenaça amb una llei de consultes faltada de credibilitat, amb l'altre pacta i fa encara més gran a un PP extraordinàriament perillós pels interessos de Catalunya. I és que quan s'ha de escollir entre l'eix nacional i l'eix dreta-esquerra, la dreta sempre tria dreta.

Després del sainet mal representat  al voltant de la paga doble dels empleats públics, el descompte matusser de la totalitat de l'IRPF i del pagament en darrera instància mercès a un crèdit del Banc de Sabadell,  uns dies després correm-hi a fer crides a preparar-se per a actes d'afirmació col·lectius que superin la Constitució.

És del tot reprovable que el govern utilitzi el sou de les persones per enviar missatges dient a Madrid que no hi ha un duro i dient als catalans que el pitjor en l'àmbit de les retallades encara ha de venir.  Com també és censurable continuar pujolejant i representant  tots els papers de l'auca en aquests moment tan crítics. Ai! Si Fraga ho veiés!