El president sortint, Joan Puigcercós, va fer autocrítica i va assumir que els errors comesos després del congrés del 2008, com la incapacitat de sumar les diverses sensibilitats del partit en un projecte comú, els personalismes i l'afany de governar, han estat les causes de les darreres desfetes electorals. Però també va reivindicar la feina feta al Govern, malgrat que no s'ha sabut explicar a la ciutadania.

El secretari sortint, Joan Ridao, va dir que en aquest congrés no hi ha d'haver guanyadors ni perdedors, que si algú guanya o perd és Esquerra Republicana de Catalunya. Esperem, doncs, que ERC hagi guanyat i que la nova direcció acabi amb les antigues divisions i que, a partir d'ara, la vàlua i els mèrit personal s'anteposin a les quotes de famílies per escollir els membres de la direcció.

La nova ERC té plantejats reptes difícils tal com va dir el nou president, Oriol Junqueras, i  cal veure si serà capaç de convertir-se en el pal de paller de l'independentisme, de recuperar la militància que ha perdut en els darrers anys i, sobretot, si serà capaç de generar la confiança i la il·lusió que va despertar a les eleccions del 2003 quan va tenir la clau de govern. Aquella clau que Carod va ensenyar i que, efectivament, els va obrir les portes del Govern.

Catalunya ha arribat al sostre d'autogovern, al màxim que podrà aconseguir dins de l'Estat espanyol. El fracàs de la reforma estatutària i  el convenciment que Espanya mai no permetrà que Catalunya tingui quotes de poder més altes hauria de servir perquè els partits polítics s'adonessin que ha arribat l'hora d'assumir que només hi ha dues possibilitats: o quedar-nos on som, formant part de l'Estat espanyol, o encetar noves vies de construcció nacional.

I ha esta precisament la societat civil qui ha marcat el camí en iniciar, fa dos anys, la consulta sobre la independència  que va obligar els partits a  plantejar i parlar d'aquesta opció política. Qualsevol partit d'obediència catalana, encara que no tingui en el seu horitzó immediat la independència, se l'ha de plantejar com un opció de futur ni que sigui per supervivència nacional i social.

ERC vol recuperar la centralitat que avui representa una opció independentista d'esquerres, una opció que defensa la justícia social i el dret a viure a Catalunya sense renunciar a la nostra catalanitat. La primera prova de foc de la nova direcció seran els resultats electorals del proper 20 de novembre que demostraran l'encert o no de l'aposta per l'Alfred Bosch, la cara més visible de  la consulta de Barcelona, en detriment de Joan Ridao que representa l'experiència, però també el passat i les antigues maneres de fer.

Tota la sort a la nova Esquerra Republicana de Catalunya i al seu candidat, la necessitaran.