Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 23 de de setembre del 2015 | 13:04
Opinió · Política
Manuel Pérez Nespereira
Doctor en història

Llibertat

En una obra publicada el 1861, l'historiador  francès  Joseph Napoléon Fervel escrivia  "La tendresa dels catalans per la llibertat no és, en el fons, res més que, un amor exclusiu per la independència absoluta." Molts anys més tard, Jaume Aiguader justificava

Barcelona · el poc arrelaments del bolxevisme a Catalunya pel pòsit llibertari dels treballadors a casa nostre.

Cal dir que, en bona mesura, les eleccions del 27 de setembre juguen, i molt, amb aquesta dicotomia que sempre ha amarat l'esperit català, llibertat individual i independència col·lectiva, però també, com negar-lo, amb  la combinació  de rauxa i seny que ens caracteritza. En bona mesura haurem d'escollir entre  la voluntat de  ser lliures i independents amb un cert grau d'incerteses, o el sotmetiment a polítiques alienes, però embolcallades amb la seguretat a curt termini.

Jo només puc contemplar en aquestes eleccions el triomf de la llibertat.  I la llibertat que defensen als catalans aplega, de manera indissoluble, l'home i la nació"

Si els catalans han tingut sempre la mala premsa que han tingut entre la intel·lectualitat Ebre enllà, ens podríem remuntar fins els segles XIII i XIV fins l'actualitat, en bona mesura és degut a la voluntat  de llibertat. Perquè, a més, és una llibertat que va molt més enllà de la llibertat individual, de l'individualisme castrador que impedeix als homes i dones "lliures" veure mig metre més enllà del seu projecte curt terminista. Curiosament, quan el que ha triomfat ha estat l'anima assenyada, en comptes de mala premsa es rebia el menyspreu envers el negociant pacífic, ànima rapinyaire  arribaren a dir.

Per això, jo només puc contemplar en aquestes eleccions el triomf de la llibertat.  I la llibertat que defensen als catalans aplega, de manera indissoluble, l'home i la nació. Una llibertat sense l'altra no té sentit. Una nació sobirana però sotmesa a un règim liberticida, o un individu "lliure" dins un poble sotmès a un altre poble, no són opcions acceptables  en la cultura política catalana. I aquesta és una de les grans diferències de paradigma que fa tant  i tant difícil l'entesa amb els polítics  del centre peninsular.

Diumenge 27 de setembre de 2015 el poble català, i no  un sumatori d'individus, està convocat a decidir el seu futur. I en fer-ho, en dipositar una papereta dins una urna, estarà posant els fonaments per a la construcció d'una República que descansarà sobre les dues grans llibertats, la dels individus i la de la Nació.







Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Manuel Pérez Nespereira
Manuel Pérez Nespereira
Doctor en història
Opinió · Política
26 J Eleccions, promeses i divorcis
Opinió · Política
Noves eleccions. Velles disjuntives
Opinió · Política catalana
Menyspreu i repressió
Opinió · Política catalana
Lliçons. Macià i Pujol.
Opinió · Política catalana
Democràcia a positivista
Opinió ·
Viatge a la pròpia responsabilitat
Opinió ·
Tornar al pensament (?) únic
Notícies relacionades
Opinió · Comunicació
Tribuna.cat, quinze anys de servei al país
Opinió · Política catalana
El respecte a la llei
Opinió · Política
Incredibilitat
Opinió · Seguretat
Una política de defensa?
Opinió · Política catalana
Ara l'Estat no té un "Tarradellas"
Opinió · Política catalana
Orgull i satisfacció
Opinió · Política catalana
Jo acuso Sr. Eugeni Gay
Opinió · Política catalana
Més que el COM, el PER QUÈ.
Opinió · Política catalana
Els deures del PDeCAT
Opinió · Política
Han signat la seva inhabilitació
Indica publicitat