Quan es té un càrrec que no dóna més de si; quan hom s'aixeca cada matí sense saber què farà al despatx; quan no sap què encarregarà als seus col·laboradors; quan, malgrat tot, es creu imbuïda d'una gran responsabilitat en la defensa dels drets dels seus amos; li cal una gran dosi d'imaginació per anotar a l'agenda possibles actuacions a dur a terme: esbrinar quants més ajuntaments han arraconat la bandera espanyola o l'han substituïda per una de fireta; quants més consistoris s'han declarat municipis independents; quants partits i entitats s'han proposat pagar els seus tributs a l'Agència Catalana; quantes famílies han exigit l'escolarització en castellà; quants catalanets irreductibles han desafiat la policia negant-se a renunciar a la seva llengua pròpia, o quantes més agrupacions antidemocràtiques mereixen alguna condecoració pels serveis prestats a la "madre patria". I així un llarg etcètera de futileses semblants.

De debò que em preocupa la senyora Llanos de Luna, sobretot perquè sembla viure a la lluna. Em preocupa i em té capficat. Voldria trobar-li una sortida airosa a aquest neguit de sentir-se poc enfeinada i neguitosa per no aconseguir trobar un motiu a la seva raó de ser.
Si cada matí Llanos de Luna tingués milers de reclamacions, segur que ompliria de contingut el seu càrrec"
Per això faig una crida a aquests col·lectius de gent amb seriosos problemes a causa de la manca de treball, de les retallades sofertes, de la disminució de les pensions, de la finalització de l'atur, del tracte fraudulent rebut pels bancs o caixes, que els han robat els estalvis aconseguits a costa d'esforços i suor. Una crida –dic– a tots els indignats, descontents, per una o altra causa, i mirin de donar-li, a la senyora delegada del Govern, l'oportunitat d'omplir-li el temps mort de què disposa.

Si cada matí Llanos de Luna tingués davant de la delegació milers i milers de persones fent-li aquest munt de reclamacions que s'acostumen a fer a la plaça Sant Jaume o a les portes de les conselleries, segur que l'ajudarien a omplir de contingut el seu càrrec, atès que la major part d'aquests reivindicacions afecten a la manca de resposta del Govern a l'ofec econòmic que sofreix la Generalitat.

Em costa de comprendre com, malgrat del denúncies dels partits catalans, sobretot en boca de l'Oriol Junqueras –el més clar i contendent de tots–, encara hi ha col·lectius que van a reclamar on la caixa està buida a causa de la manca de finançament i l'incompliment del compromisos adquirits pel Govern de l'Estat. Crec, sincerament, que erren el tret i el destinatari dels seus enuigs. Que hi ha hagut culpa dels nostres governants, naturalment, però, haureu d'admetre que la part important i substanciosa del nostre dèficit i del nostre ofec cal atribuir-lo al tractament injust que hem rebut, al llarg de tantes dècades, del govern central. Sempre he cregut que era un mal negoci pidolar on la guardiola està buida.

Per què, doncs, no fer-ho davant la persona que se sent i es creu investida del poder de l'Estat? Seria una bona manera de què la senyora Llanos de Luna pogués dedicar-se a coses més escaients al càrrec que ostenta. I, capficada en aquestes matèries, deixaria de banda assumptes de "menor enjundia". Si us plau, indignats de tota mena, ajudeu-la a omplir de contingut el temps que li sobra.