De la mateixa manera, es fa difícil parlar de catalanisme sense fer al·lusió al sentiment de país que van contribuir a despertar poetes i escriptors com Aribau, Verdaguer o Maragall, juntament amb els pensadors i polítics de la seva època. El sentiment de país ha estat l'energia que ha permès la nostra supervivència i que ha alimentat el motor de transformació i de progrés del país que sempre ha estat el catalanisme. Això ja ho tenim. La majoria dels catalans i catalanes estem orgullosos del nostre país, de la nostra llengua i de la nostra cultura.

Ara toca fer un pas endavant i tenir sentit d'Estat. En el context econòmic i social d'ara, i també en el context polític actual, ens cal sumar el sentit d'Estat que necessitem al sentiment de país que ja tenim. Ens cal sumar els instruments polítics que requereixen els nous temps al sentiment nacional que conreem des de fa molts anys, i profundament arrelat i absolutament assumit per part de la immensa majoria dels catalans.
És de vital importància afegir al nostre procés una actitud que fomenti un sentit d'Estat"
Per tant, esdevé de vital importància afegir al nostre procés cap a l'Estat propi, una actitud, un comportament i una línia d'acció que fomenti un sentit d'Estat que es tradueixi en resultats molt concrets. Una actitud responsable i responsiva de tots els partits polítics que hauria de dur-los a una reflexió i una acció política per donar resposta a les aspiracions de la majoria de la població de Catalunya. L'addició d'aquest sentit d'Estat en la seva manera de pensar i en la seva manera d'actuar els portarà a adonar-se que el camí és garantir el dret a decidir com exercici democràtic i transparent.

En l'aflorament d'aquest sentit d'Estat hi té molt a dir la societat civil. Ha estat la gent, la ciutadania organitzada i no organitzada, la que en els darrers temps ha mostrat cada cop més aquest sentit d'Estat. Ho va manifestar clarament el 10 de juliol de 2010, rebutjant una sentència injusta i retrògrada del Tribunal Constitucional. I ho va fer de nou l'11 de setembre de 2012, demanant que Catalunya pugui constituir-se en Estat nou dins de la Unió Europea.

És, per tant, des de la societat civil i al mateix temps des del conjunt dels partits polítics que cal fomentar aquest nou sentiment, que no és altre que traslladar la mateixa il·lusió, treball i tenacitat que en el passat vam posar en defensar la nostra llengua i la nostra cultura, a la constitució del nou estat, construint els instruments que necessitem per ser i seguir sent una nació: finançament, banc nacional, relacions exteriors... Només així aconseguirem les eines que ens faran més forts i més lliures. La suma de sentiment de país i de sentit d'Estat ens ajudarà a fer front comú davant les amenaces del present i dels reptes del futur.