El proper dia 7 de novembre es compliran 40 anys de la constitució de l'Assemblea de Catalunya, una organització creada per lluitar contra el règim del General Franco que va convertir-se en la plataforma més important de resistència contra la dictadura.
L' èxit de l'Assemblea de Catalunya rau en el fet que va comptar amb el suport de gairebé totes les organitzacions polítiques i socials del país, des de la dreta nacionalista fins a l'extrema esquerra, des dels corrents independentistes fins als socialistes i comunistes. També hi van participar sindicats, col·legis professionals, entitats, grups culturals i religiosos, sectors obrers i populars i destacats intel·lectuals.
Es va organitzar a nivell nacional, regional, comarcal i local per facilitar la participació de la ciutadania compromesa amb el país i la democràcia, va incorporar nous sectors socials a la lluita per les llibertats nacionals i va liderar i organitzar les principals mobilitzacions contra la dictadura durant la dècada dels setanta.
Malgrat l'èxit d'aquella organització, cal reconèixer el fracàs de la via autonomista que l'Assemblea proposava
És important recordar el paper de l'Assemblea de Catalunya perquè justament estem treballant per la constitució d'una altra assemblea, l'Assemblea Nacional Catalana que, com aquella, també està destinada a jugar un paper cabdal en la història del nostre país.
Per edat no vaig participar en aquella Assemblea, però tampoc no ho van fer tots els que diuen que hi eren perquè no haurien cabut a l'església de Sant Agustí, però igual que una bona part de la societat catalana em vaig fer meus els seus punts programàtics: els drets i llibertats democràtiques, l'accés de tothom al poder econòmic i polític i el dret d'autodeterminació.
Ara, 40 anys després i malgrat l'èxit d'aquella organització, cal reconèixer el fracàs de la via autonomista que l'Assemblea proposava; tant l'Estatut del 1979 com el del 2005 no han servit per reconèixer els drets nacionals i socials de Catalunya ni el dret d'autodeterminació. Espanya no ha respectat els compromisos amb Catalunya i després de 35 anys de democràcia continua l'espoli fiscal, el menyspreu a la llengua i cultura catalanes i la minorització dels signes identitaris nacionals.
La nova assemblea no s'ha de dissoldre fins a aconseguir un estat propi
La societat catalana, igual que fa 40 anys, considera que ha arribat el moment de dir prou i d'encetar una altra via que ens permeti encarar el futur amb dignitat. Si l'Assemblea de Catalunya va servir per enterrar el franquisme i encetar la via autonomista i per recuperar les institucions catalanes, l'Assemblea Nacional Catalana ha de tancar l'autonomisme i crear noves institucions que ens dotin d'un estat propi per poder sobreviure com a país diferenciat nacionalment i socialment.
L'Assemblea de Catalunya ens ha d'inspirar per aconseguir els nous objectius. Si bé aquella es va dissoldre quan Catalunya es va dotar d'institucions de Govern perquè es confiava amb l'entesa i el reconeixement mutu entre Espanya i Catalunya que ha fracassat estrepitosament, la nova assemblea no s'ha de dissoldre fins a aconseguir un estat propi.
