ACLARIMENT: En aquest context, afirmar que els catalans estem desorientats o bé queixar-se de les condicions certes i evidents del marc constitucional, és el contrari de voler comandar, com s'afirmava presumptuosament en el 2010. Sobretot veient com els polítics europeus prenen les difícils i arriscades decisions que prenen.

PATRIOTISME: És clar que cal un pacte, però aquest no pot ser la reiteració enfadosa de més Espanya "catalana". Perquè no es veritat que estem desorientats. Els catalans ens estimem Catalunya i som més patriotes del que oficialment se sosté. En aquesta crisi, els ciutadans "aguantem" el país tot i el dolor de les "retallades".

ELS PACTES: Per eixir d'Espanya són necessaris varis pactes. Un pacte amb l'Estat espanyol, un segon amb Europa i un tercer intern. Sense el "plàcet" dels espanyols, ningú ens sostindrà. El "plàcet" el donaran per fatiga, perquè en democràcia, no es pot negar la resolució d'un poble. No serà fàcil, però amb determinació i tossuderia, s'aconseguirà un cert "consentiment espanyol" que farà el rol de tràmit. Europa (i el món) necessitaran aquesta diligència per reconèixer-nos.

EUROPA: Tanmateix hi ha un treball diplomàtic que s'ha de fer. Una "despesa" necessària amb la dedicació exclusiva de les més altes instàncies. Oficialment, encara no els hem dit, als europeus, altra cosa que l'Estatut, que era una proposta espanyola. Convé explicitar, com Escòcia o el Québec, la nova determinació nacional i pactar les condicions. EL

PACTE SOCIAL: Però el nus de la qüestió és el pacte intern. Aquest és un cabàs de varis pactes específics. Un pacte social, un segon dels partits, un tercer d'estratègia (el com, el quan, les maneres). La societat són els col·legis professionals, els clubs esportius, els ateneus culturals, etc. és allò que s'anomena "societat civil", però també ho són els sindicats, les organitzacions empresarials, les institucions etc. que estan més lligades a "l'establishment". La societat catalana ha de manifestar resolutivament la seva determinació de trencar amb el Catalanisme (les velles idees de la fraternitat ibèrica) i optar pel Post Catalanisme (integrar-nos a Europa amb un Estat propi).
L'ANC ha començat una gran mobilització d'estiu per convocar, l'onze de setembre, una munió de catalans a favor d'un referèndum"
ELS PARTITS: Tot i que Rajoy no pensa fer-nos un tracte especial, fora de la LOFCA, el president Mas ha optat pel Pacte Fiscal. Però no en resultarà res de res. Perquè no hi ha altre pacte que el d'Escòcia i posar compromisos i calendari a l'Estat propi. L'acord ha d'incloure als partidaris de continuar dins Espanya, de manera que les bases, al voltant dels drets democràtics de decisió i sobre els resultats que se'n derivin, siguin àmpliament acceptades per tothom.

ESTRATÈGIA: El passat 10 de març, l'ANC va aprovar un "full de ruta", que concorda amb el dels Municipis per la Independència, on es pretén fer un Referèndum per ajuntaments l'any que ve. Un esdeveniment estratègic d'importància perquè pivota sobre aquestes qüestions. Segons el resultat, es pot inaugurar una nova etapa on el món, els espanyols i nosaltres mateixos trobem l'eixida definitiva al marasme actual.

OBJECTIU: Aquest Referèndum és un desafiament pels associats de l'ANC, però s'ha d'estendre a tota la societat, als alcaldes, als partits i en general ha d'esdevenir l'objectiu nacional. Serà el jaló que ha de marcar un abans i un desprès i tothom ha prendre consciència del seu caràcter irrevocable.

ESTIU'12: Per això els associats de l'ANC han començat una gran mobilització d'estiu per tal de convocar, l'onze de setembre, una munió ingent de catalans a Barcelona, amb la intenció d'iniciar aquest procés. Aquesta concentració haurà d'obrir els ulls als desencisats, als adormits, als escèptics, als contraris, als de bona fe i als convençuts. Es pretén que a cada vila, a cada comarca, a cada regió de Catalunya es facin actes de suport i d'adhesió a la causa independentista i la "taca d'oli" que la militància eixampla de manera eficient, s'estengui el màxim possible.

L'onze de setembre és una qüestió de visibilitat, la mobilització haurà d'animar als alcaldes a convocar un referèndum municipal a totes les viles de Catalunya per tal de fer patén, de manera "oficial", que d'ara endavant, el poble ha pres la decisió de virar la nau de la nació a un nou horitzó històric. Aleshores, la Generalitat i els partits no podran ignorar-ho.