En una setmana –de dimarts a dimarts-- hem tingut dos grans discursos polítics que, sens dubte, hauran de marcar de ple el nostre esdevenidor més proper.
L'efecte d'un i altre parlament no s'han fet esperar i hi ha qui hi ha vist moltes similituds en l'essencial: el propòsit d'avançar en el camí cap a la nostra sobirania nacional. Des el 9N hi ha hagut uns canvis gens menors que cal tenir en compte. El President Mas s'ha vist reforçat en l'operació i això ha significat un ascens en la intenció de vot a canvi d'un descens d'ERC, que anava capdavanter fins aleshores.
Remarco aquest fet perquè em sembla rellevant a tenir en compte, ja que crec que ha condicionat el to, l'estètica i el contingut d'ambdós discursos.
M'explico:
25N. Acte presidencialista a l'americana. Escenografia sòbria i il·luminació centrada focalitzant l'speaker. Discurs ple de moments rellevants amb dosis de sorpreses i cops d'efecte ben distribuïts. To personalista amb un ús reiteratiu del JO, potser per marcar voluntat pròpia i no de partit.
2D. Acte solemne. Escenografia sòbria, amb toc de modernitat. Il·luminació clara i àmplia, estètica de TED Conference. To inclusiu, ús reiterat del NOSALTRES.
Si aconseguim d'acordar una estratègia mestra i no eludim el debat social, tindrem la fórmula més poderosa, engrescadora i inclusiva"
Més enllà de ser diferències estètiques notables, aquests elements no es poden deslligar del contingut dels discursos , que en cap cas foren un conseqüència de l'altre, per bé que el darrer venia marcat tant pel primer com pel comunicat de l'ANC, situat al bell mig en el temps.
Si el discurs presidencial va ser un discurs estratègic tout court, centrant el contingut en el què (independència) i en el com (llista única) amb un quan molt supeditat a l'element precedent i un per què poc explícit o en tot cas molt genèric, sense puntualitzacions; el discurs del líder d'ERC va ser un discurs que, a part de tenir en compte els elements anteriors, va abraçar el per què d'una manera clara i explícita. Potser aquí rau la gran diferència. El fet de justificar el sentit de tota la intenció d'aquest procés cap a la sobirania: un país nou, més just. Un país de la majoria, que ens dignifiqui a TOTS.
Per tant, si aconseguim d'acordar una estratègia mestra amb un tempo no dilatat (cada dia que passa perdem més d'un llençol) i no eludim el debat social, segurament tindrem la fórmula més poderosa, engrescadora i inclusiva per aconseguir amb èxit el nostre propòsit.
