Deuen pensar que la gravetat de les retallades que imposen a la societat catalana agreugen la desafecció envers l'estat espanyol i que la passió independentista es pot desactivar amb un tracte fiscal més raonable.

Els enemics de la proposta d'un nou estat d'Europa, que ha esdevingut majoritària a Catalunya, utilitzen l'artifici de presentar com a objectius separats la lluita contra la crisi econòmica i la voluntat de ple autogovern. Volen creure que "donant" un tracte financer més just a Catalunya afebliran les aspiracions sobiranistes.
Espanya i la seva constitució no volen oferir cap exercici compartit de sobirania"
El que ha despertat a Catalunya és la consciència que l'estat espanyol és un artefacte polític incapaç de recrear-se com un pacte entre subjectes que gaudeixen de la mateixa sobirania. Els espanyols volen seguir sent els propietaris de l'estat i només es poden esperar decisions paternalistes que millorin les condicions de vida dels ciutadans de Catalunya però que no alterin la seva condició de propietaris de l'artefacte.

El problema de fons és que segueix inalterable la relació entre el qui pot "donar" perquè es reserva la clau de la caixa i el que no pot alliberar-se de la seva condició de receptor. Espanya i la seva constitució no volen oferir cap exercici compartit de sobirania ni en el camp econòmic ni en el cultural ni en el polític. I es reserven el dret de tornar, quan els convingui, a l'estratègia de la por i de les amenaces si no els funciona el temps de les pastanagues.