Una de les moltes assemblees sectorials de l'Assemblea Nacional Catalana és la de Traductors, Intèrprets, Correctors i Transcriptors per la Independència. Ens en diem Traductors per la Independència per no allargar la cosa massa.
Com totes les sectorials, la nostra missió principal és difondre, en i des del nostre sector i amb els mitjans al nostre abast, arguments sòlids a favor de la independència de ─pel moment─ Catalunya.
De tant en tant, a més, posem els nostres coneixements a l'abast del procés, fent traduccions i correccions, principalment, de textos que ens arriben redactats i que es difondran en altres llengües.
S'entén que la feina no consisteix a canviar o desvirtuar l'original. Però tot sovint ens trobem amb quatre problemes que ens dificulten la tasca i, fins i tot, ens poden crear càrrecs de consciència.
El primer és el llenguatge populista i pamfletari de molts textos. Hem de convèncer, i per tant hem d'emprar un llenguatge sense carregar el text amb adjectius incendiaris que converteixen el món en bons i dolents, sense més. Això ens lleva credibilitat. Quantes vegades hem llegit escrits dels kurds o dels tibetans, el llenguatge dels quals ens ha fet dubtar de la veracitat de les seves afirmacions?
En segon lloc, tot sovint ens trobem amb un el llenguatge barroc i recargolat, impossible de traduir bé (i que de vegades fins i tot no s'entén bé). Mirem de redactar amb més senzillesa els textos que després s'hauran de traduir.
Tercer: de vegades ens trobem amb textos que donen per descomptat informació bàsica sense la qual és impossible entendre allò que s'hi explica. Denunciar el dèficit fiscal (o l'espoli fiscal!) sense explicar, ni que sigui breument, com es recapten els impostos i com es distribueixen els ingressos, farà perdre el temps a molts lectors.
Per últim, i potser el més greu, és l'ús d'inexactituds (polítiques, històriques, econòmiques...) que fan fàcilment criticables molts texts amb els quals hem de treballar. Era "independent" Catalunya el 1714? Hauria estat membre de les Nacions Unides, amb veu pròpia, si en aquella època haguessin existit? La guerra de successió va ser, en definitiva, una guerra dinàstica, no de secessió.
En cada cas, el dilema del traductor o corrector és evident. Cal, doncs, que els redactors donin menys feina abans de passar els seus textos originals als especialistes. Guanyarem temps, estalviarem energia i, sobretot, serem més convincents!
