El debat pre-electoral, a la llum d'unes reiteratives enquestes, polemitzava sobre si recolzar a Mas fins la majoria absoluta, o bé construir un cap d'oposició fort i independentista. Les urnes han parlat abastament (70% de participació) i dibuixen una avantguarda plural, conformada per CiU i ERC.
La conseqüència d'aquest mandat és un deure: un govern de coalició plebiscitari. Dono unes raons, de procediment:
PRIMERA: Els catalans volen i necessiten, per aquest període tumultuós i engrescador, un govern fort, de majoria absoluta. Els pròxims anys no es poden abordar amb la governació en solitari de CiU, perquè estaria a mercè de totes les inclemències: atacs dels espanyols, incompliments i traïdories de l'estat, les polítiques de la Merkel, descontentament social, etc.
SEGONA: Els catalans volen i necessiten presentar-se al món amb les cartes clares i decidides. Els espanyols han rigut davant dels resultats electorals. Però a la investidura, els catalans han de presentar un govern resolt, amb un full de ruta clar i amb voluntat de desafiar totes les circumstàncies. Per a fer-nos confiança, el món avaluarà aquests primers gestos.
ERC no pot desdir-se del compromís electoral: ha de governar"
TERCERA: Els catalans volen i necessiten, i el vot ha estat explícit en aquest sentit, un referèndum ràpid, que es faci sense defallir i que venci els dubtes i les fluixeses. Hi ha moltes raons, sobretot la crisi que tenalla totes les economies, les micro i les macro, del país. El dret de decidir ha d'ajudar a les solucions, més que endormiscar-les. Un interludi llarg farcit de "drames socials", de baralles ideològiques i de fraccionament de la societat seria insuportable. El dolor provocat per no assenyalar clarament el final del túnel, és una arma contra el futur.
QUARTA: Els catalans volen i necessiten un govern que basteixi les "estructures d'estat" pel passatge a l'Estat propi: La construcció d'una hisenda pròpia, la preparació d'uns plans policials previsors, l'abordament d'una organització judicial de transició, la planificació de l'economia i del trànsit nacional i internacional de persones, mercaderies, serveis i valors, i finalment, la política del suport internacional, són imprescindibles. Perquè el referèndum és la condició, però les "estructures" són inexcusables.
Els catalans volen i necessiten la garantia d'un procés clar. El vot ha estat explícit i sembla que "tot" ja està aclarit. Tanmateix el debat no cessarà i la taca d'oli i el cos a cos es donaran a tots els ambients. Sense un govern que il·lumini els escenaris i moduli amb una acció decidida i vehement, els apassionaments ens poden portar al "trencament" social que l'Aznar apuntava. En conseqüència, ERC no pot desdir-se del compromís electoral: ha de governar.