És bona o dolenta la pregunta? És la que permet treure el carro del fang i continuar el camí a totes les formacions que estan a favor del dret a decidir i que són independentistes o federalistes o alguna cosa semblant. És, políticament, la menys dolenta. És una pregunta clara però cau en un error conceptual: preguntar a la vegada sobre la secessió i sobre una altra Espanya diferent a l'actual, la qual cosa és un fet inhabitual i rar en els referèndums d'aquesta mena.

De facto, representa fer dues consultes en una: sobre la possibilitat de marxar d'Espanya i sobre la possibilitat de demanar (des de Catalunya) una Espanya organitzada federalment. En aquest sentit, barreja dos possibilitats que són excloents però permet que el projecte independentista arribi a formular-se davant del públic, amb possibilitat de comptar quin pes social té. Vet aquí la jugada interessant, sempre i quan se sàpiga explicar que, en realitat, només triarem una cosa nova: ser o no ser dins d'Espanya.
La pregunta és com aquella fulla Gillette del famós anunci on es deia 'la primera fulla afaita, la segona arrana'"
Novament, la filigrana catalana ha superat totes les previsions: el sobiranisme volia una pregunta binària i els d'Unió i ICV volien una pregunta amb més de dues opcions. El perill era muntar una enquesta amb tres o quatre vies, que fóra un frau. Com ho han salvat els negociadors? Amb imaginació i flexibilitat. Ens ofereixen una pregunta binària ("Vol que Catalunya esdevingui un Estat?") que té una subpregunta també binària ("En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent?"), que és arribar a on volem arribar però fent una petita marrada, que deixa tranquils els democristians, els ecosocialistes i a molta gent que encara no sap què farà o que, senzillament, tot just comença a preguntar-se de què va tot plegat.

Per als partidaris de la independència, la pregunta que tenim damunt la taula és com aquella fulla Gillette que es promocionava amb un famós anunci on es deia "la primera fulla afaita, la segona arrana". Així, el sobiranisme tindrà un lema clar de campanya: "sí&sí" o "doble sí", a imitació de la Voll Damm, cervesa que té doble malta i que s'anuncia amb un "doble o res" o "gaudeix el doble".

Els punts forts de la pregunta són tres: a) ofereix un front que no és exclusivament dels independentistes i que és confortable per als federalistes, la qual cosa també serveix per obrir altre cop la porta al PSC o, si més no, a molts socialistes catalans que no estan d'acord amb Pere Navarro; b) ofereix més claredat sobre la independència que sobre continuar a Espanya, perquè és molt vague referir-se a un hipotètic Estat català dins d'un Estat espanyol, sobretot quan això dependria de totes les autonomies i del Govern espanyol; c) els observadors estrangers poden comprendre perfectament quin és el desafiament plantejat en la pregunta i, per tant, és homologable.
Ens deixaran fer la consulta? Aquest, encara que no ho sembli, és un fals problema"
Els punts febles de la pregunta també són tres: a) si triomfés l'opció d'un Estat català no independent, ens trobaríem amb l'expressió d'un desig de transformació d'Espanya que no depèn de la voluntat de la societat catalana, com sí ho és, en canvi, la independència; b) el sobiranisme tindrà més feina per penetrar entre els indecisos i els dubtosos perquè la casella de l'Estat no independent pot servir per ajornar la decisió en àmbits on la qüestió no arriba o arriba amb poca nitidesa; c) si anem a unes plebiscitàries, aquesta pregunta no facilitaria la creació de plataformes per agrupar tots els partidaris del sí i mantindria les ambigüitats dins de CiU i d'ICV.

Sobre la data del referèndum, hi ha poc a dir, més enllà del seu simbolisme, la ruptura de murs i l'expansió de la democràcia al món. I, finalment, el gran dubte: ens deixaran fer la consulta? Aquest, encara que no ho sembli, és un fals problema. D'una manera o altra, serem preguntats, això ara és molt evident. El compromís dels polítics implicats, amb el president Mas al capdavant, és un pas històric sense possibilitat de marxa enrere.