Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 21 de de novembre del 2014 | 19:13
Opinió
Josep-Lluís Carod-Rovira
Polític i escriptor

Unitat i pluralitat

Els crits de la gent a la plaça de Catalunya reclamant unitat i els comentaris quotidians dels ciutadans a tort i a dret, en la mateixa direcció, dibuixen un paisatge anímic favorable a la necessitat que, en unes properes eleccions al Parlament, els independentistes es presentin dins d'una sola llista i hi hagi, doncs, una única candidatura independentista a l'hora de votar.

Entenc molt bé tota la càrrega simbòlica i emocional que acompanya una opció d'aquestes característiques i em preocupa que hi hagi qui consideri que, si no és amb llista única, no hi ha res a fer. Personalment, sempre he sostingut un altre criteri. Si comparem la situació catalana amb la d'altres nacions amb un context amb punts de relació amb el nostre, veurem com hi ha diferències fonamentals.

Tradicionalment, els processos d'emancipació nacional, en etapa de descolonització, s'han expressat a través d'una sola sigla, des del Vietnam a Algèria, d'Angola a Moçambic, fins al Sàhara dels nostres dies, a través del Frente Polisario. Es tracta d'organitzacions articulades com a front patriòtic, a l'interior de les quals hi conviuen ideologies polítiques distintes i que, generalment, són alhora organització política i militar. Res a veure, doncs, amb nosaltres. El mateix cas escocès, com abans el quebequès, és ben diferent del nostre: allí, com fins no fa gaire aquí, l'independentisme s'expressa a través d'una única sigla i, fins ara, amb un sol lideratge personal.
L'aplegament en una sola llista pot donar la imatge de replegament, com d'autodefensa, pot ser interpretat com el signe de feblesa"
Precisament, el gran salt endavant de l'independentisme a Catalunya s'ha produït amb la pluralització ideològica del sobiranisme, amb la seva manifestació des de partits polítics diferents de tot el ventall democràtic, un lideratge personal també plural i, particularment, amb l'existència de moviments sociopolítics i socioculturals de primera magnitud i gran capacitat mobilitzadora. La independència, doncs, no és la idea d'un sol partit, sinó que és transversal i, per tant, nacional, perquè s'hi reflecteix la majoria de la nació, si més no al Principat.

D'altra banda, l'aplegament en una sola llista pot donar més aviat la imatge de replegament, com d'autodefensa i, en certa manera, pot arribar a ser interpretat com el signe d'una certa feblesa i no pas de fortalesa civil, com seria la intenció inicial. Les divisions electorals profundes al si d'una societat són lògiques en un referèndum, on tothom es veu obligat a arrenglerar-se a un cantó o un altre. Però no són les que corresponen a unes eleccions per a escollir un Parlament i, en conseqüència, un govern i una presidència.

Hi ha, a més, un altre factor: amb l'excepció d'un sol partit, cap altre no ha manifestat la seva voluntat de renunciar a les sigles i al projecte, a benefici d'una candidatura suprapartidista. Una llista única o unitària, doncs, no es pot fer sense la voluntat favorable dels que l'han de constituir i, fins ara, això no s'ha produït, ni hi ha indicis que es produeixi.

Fóra tot ben altrament si, al final, resultés que tots els partits decideixen de ser-hi, única circumstància en què podria parlar-se, pròpiament, de llista unitària o de país. Però, fins i tot en aquest cas, no és descartable que alguns electors tinguessin alguna incomoditat en haver de votar una llista, previsiblement, amb algun candidat que no fos de la seva preferència.
Potser que no gastem energies en una via que no té el suport dels partits i treballem perquè totes les candidatures comparteixin nom i objectiu"
Crec que si el principal senyal d'identitat de l'independentsime català davant el món és, precisament, la seva pluralitat ideològica, fóra un greu error de prescindir-ne a l'hora de la veritat, quan més falta faria. Constitueix un valor positiu de primera magnitud, irrenunciable, que per a votar a favor de la independència de Catalunya no calgui fer-ho renunciant a la pròpia ideologia i al propi model de societat: polítiques socials, econòmiques, culturals, mediambientals, democràtiques, etc.

Per això, si tenim democristians, conservadors, liberals, socialdemòcrates, socialistes, ecosocialistes, esquerra alternativa, comunistes, que estan a favor de la independència, cal que aprofitem tot el capital que això comporta a benefici de l'objectiu comú: la independència.

Que cadascú faci la llista que consideri oportuna i la coalició que cregui adient, amb el propi programa, però, això sí, que deixi ben clara la seva posició sobre la independència nacional. Si a més de ficar-ho al programa, el nom de cada candidatura pogués portar un element comú, això reforçaria, alhora, la imatge de pluralitat i d'unitat i connectaria, a més, amb els moviments socials.

Per exemple, CiU per la independència, o Ara és l'hora ERC, o CUP Sí-Sí, o el que sigui. I que aquest element es repeteixi i sigui el mateix per a tothom. Potser, doncs, que no gastem energies en una via que no té el suport dels partits, precisament els que s'han de presentar, i treballem perquè a les properes eleccions, totes les candidatures comparteixin nom i objectiu. Aquesta és la unitat pràctica de la pluralitat catalana.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Josep-Lluís Carod-Rovira
Josep-Lluís Carod-Rovira
Polític i escriptor
Opinió ·
Per quan vingui un altre 10
Opinió ·
Les altres eleccions
Opinió ·
President, convoqui eleccions
Opinió ·
La forma és el fons
Opinió · Política
El front exterior
Opinió ·
Qüestió de mesos
Opinió ·
PSC, quatre qüestions
Indica publicitat