"El maragallisme presidencial fou el darrer reformisme hispànic des de Catalunya i va conduir-nos, a càrrec de Mas i Zapatero, a un Estatut capat pel TC. Les intencions eren bones. La resta del relat és prou coneguda".
L'escriptor Francesc-Marc Álvaro ha recordat que el maragallisme presidencial "fou el darrer reformisme hispànic des de Catalunya" i que ara Rajoy davant el malestar català "transformat en una ruptura controlada", recomana "que la reserva índia sigui més petita, més precària i més reserva".
"Aigua bruta per a aquells que ─ha continuat─, passant ja del cafè (i la copa i el puro), exigeixen la clau i el duro. Això serà –no en dubteu pas– un gran èxit dels separadors més que no dels separatistes, auguro".
L'autor de l'article Aigua bruta, no cafè ha recordat que avui, les autonomies "fan nosa a la Moncloa però, a la vegada, són l'espai d'articulació de les elits provincials sense les quals ni PP ni PSOE no serien res", una "paradoxa que s'acaba salvant mitjançant el recurs del boc expiatori: autonomia sí, però com més buida millor. Una carcassa per fer bonic".
Álvaro ha ironitzat amb què els historiadors "tindran molta feina a comprendre la peculiar manera com el Madrid polític i econòmic va gestionar el canvi de mentalitat de la societat catalana de principis del segle XXI" ja que ha dit que "la màquina més potent de fabricació d'independentistes catalans és al madrileny carrer Génova", i ha conclòs que "el maragallisme presidencial fou el darrer reformisme hispànic des de Catalunya".
