El periodista Antoni Batista ha explicat a un article a El Triangle que la possibilitat que l'esquerra independentista basca "en coalició assoleixi una fita important en les properes eleccions preocupa seriosament els aparells de l'Estat".

"La segona posició en les urnes ─ha continuat─ és segura en les enquestes i la primera pot ser possible; i sigui com vulgui els partits d'obediència espanyola [...] queden desplaçats als flancs i a l'absència de lideratge en l'oposició". Batista ha sentenciat que "l'escarni va molt més enllà" perquè "per primer cop en una de les nacions històriques de l'Estat espanyol, el poder i l'oposició seran nacionals".

Un exemple d'aquesta por, segons Batista, es troba a les pàgines del diari El País, el qual publicava  en edició dominical un article "apocalíptic, aparentment informatiu, en el qual es desqualificava sistemàticament el govern d'esquerra independentista", i ho feia "amb un parell de curiositats lingüístiques: la del regnat, en una ideologia clarament republicana, i la del verb dissipar, que vol dir tot el contrari que sembla voler dir".

"L'artice explica que les grans obres ─ha informat─ s'han canviat pel folklore, que no hi manquen les complicitats amb els presos d'ETA, alhora que usa les mofes Bilducracia o Bildustán, terminologies mai usades en altres opcions polítiques". En aquest panorama, Batista ha subratllat el paper de la nova candidata a la lehendakaritza per EH, Laura Mintegi, qui "té entrada la Wikipèdia, i no una còpia d'una fitxa policíaca", i que l'autor de l'article ha assegurat que pot representar "un tomb abertzale a la política basca".

"La doctora Mintegi és una acadèmica de prestigi, en els àmbits de la història i la pedagogia, encara que també ha conreat la literatura de ficció i el periodisme. Cap altre candidat [...] no té els galons acadèmics d'ella, ni la meritocràcia que tant s'invoca" ha conclòs.