El professor de la Universitat de Princeton, Carles Boix, ha sentenciat sobre el TC a un article que en rebutjar la posició "maximalista de l'advocat de l'Estat i, per tant, del govern central, que demanava la inconstitucionalització total de la declaració de sobirania del Parlament, el TC dóna oxigen al procés".

Boix ha dit que abans de la sentència del TC del 25 de març i "amb el discurs del govern del PP com a única referència, la futura llei de consultes naixia morta": "Ara, en canvi, hi ha alguna possibilitat (notable si els magistrats del TC són coherents) que el TC decideixi acceptar la llei de consultes. Una llei de consultes que, i torno a citar la sentència, permeti a "la minoria... fer propostes i expressar-se sobre les de la majoria"".

Sobre això, l'autor de l'article ha insistit en què el TC ha obert un camí "estretíssim" ja que "subratlla que el procés de decidir (independentment dels objectius a assolir) passa per respectar els procediments de reforma de la Constitució de manera "inexcusable"". "Considerant el procediment que caldria aplicar (l'aprovació per una majoria de 2/3 a les Corts; noves eleccions i ratificació un cop més per 2/3 de les Corts, i referèndum) i en què PP i PSOE tenen poder de veto, ens trobem davant d'un dilema polític molt clar: ¿és acceptable aquest petit regal enverinat que sembla que fa el TC?" ha insistit.

"La meva posició --ha conclòs-- és que, ara per ara, la consulta és, per als catalans, prioritària (tot i que, efectivament, no és el final del camí si, per alguna raó, no es pot fer). Ens permet comptar-nos. Supera les divisions encara existents dins d'alguns partits catalans. Fa visible la voluntat de Catalunya de ser lliure. I ajuda a democratitzar Espanya, reparant els vicis d'una Transició vigilada. Més decisivament, sembla inversemblant creure que, un cop feta i guanyada la consulta, el nus actual no es deslligui amb molta més facilitat del que els procediments constitucionals semblen donar a entendre".