"U de novembre del 2006. És fosca nit. Hi ha hagut eleccions. CiU ha guanyat escons i el PSC n'ha perdut de nou, però Montilla serà president. En un cèntric hotel de Barcelona salta la sorpresa. Ciutadans, amb un jove (i nu) cap de cartell, Albert Rivera, i impulsat per intel·lectuals espanyolistes pretesament progressistes, treu el cap amb tres escons al Parlament" ha indicat Casas a l'article Al carro dels que criden Llibertat!

"Criden l'atenció els seus militants --ha continuat-- cantant "Llibertat, llibertat!" quan les teles connecten. En aquell context, quan el PSC defensava l'Estatut sencer i la Catalunya nació i demonitzava el PP (ho sublimaria el 2008 amb el Si tu no hi vas ells tornen ), uns i altres eren en galàxies diferents".

Casas ha conclòs que "avui ja no" són en galàxies diferents i que "Navarro diu que no és cert que la centralitat catalanista s'hagi mogut i sigui al dret a decidir": "Però no pot negar que el PSC, per assegurar-se un humil espai, sí que ha virat i ara crida "Llibertat, llibertat!" I també li queda extemporani i fals, per més que l'agressió (puntual i amb un mòbil encara incert) sigui condemnable".