Barcelona ·
EL catedràtic de la UPF, Josep Gifreu, ha destacat, a partir del balanç del 2010 per a TV3 i les emissores de la CCMA, que les audiències de la televisió catalana són "molt positives". "O almenys així ho destacaven -ha continuat Gifreu- els titulars d'aquest (Avui) i altres diaris i mitjans. "TV3 regna en el 2010", titulava l'Avui en una crònica del 30 de desembre".
L'autor de l'article Audiències nacionals? ha recordat que els percentatges "atribuïen a Catalunya un clar lideratge de TV3 (14,8% de quota), dos punts per damunt de la segona classificada, Tele 5 (12, 8%). Els dos pilars del lideratge de TV3 són els informatius (quota mitjana del 25,3%) i els dos prime time corresponents". A la vista d'aquests resultats, Josep Gifreu ha reconegut que l'etapa actual de les polítiques de TVC "confirma allò que he repetit sovint: que la trajectòria de TV3 és una de les històries d'èxit de la llengua i la cultura catalanes del postfranquisme". "Gosaria dir més -ha continuat-: que en termes generals la història de TV3 ha superat molt millor que altres instàncies del poder (autonòmic) català el conjunt d'embats i de traves que ha sofert al llarg dels seus 26 anys".
Gifreu ha indicat que això es deu "a un complex conjunt de factors, que inclouen, òbviament, la bona direcció de l'empresa i la labor competent dels seus professionals, però també alguns factors segurament no volguts, com per exemple l'extrema excepcionalitat de l'experiència de Televisió de Catalunya". Amb tot, el catedràtic ha valorat aquesta realitat i ha sentenciat que TV3 "no és una televisió normal" i en realitat és "una televisió única": "No té competència en el seu segment: no hi ha cap canal que pugui competir amb una oferta com la seva, catalana, en català, de qualitat, moderna, variada, popular. Força o debilitat? Depèn".
Gifreu ha conclòs que TV3 és "en definitiva, considerada per una gran majoria la televisió nacional" i ha afirmat que aquest cas "comença a ser anòmal si tenim en compte la tendència general vers la multiplicació d'ofertes i la fragmentació i segmentació de les audiències" perquè la digitalització i distribució en xarxa "tendeixen a elevar a l'infinit les oportunitats d'ús i consum audiovisual".
"A Catalunya, l'anomalia es diu TV3 -ha sentenciat Josep Gifreu-. I el perquè no pot ser més obvi. Perquè sola pretén contrarestar els treballs de la mancomunitat real imposada, formada per TVE, Tele5, A3, Cuatro, La Sexta i una desena de canals menors (que sumen un 60% de quota), i que busquen d'assegurar una audiència nacional espanyola a Catalunya".
