Barcelona · Joan Solà, lingüista que ha estat elegit vicepresident de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) als comicis de la  setmana passada, ha parlat obertament de llengua i sobiranisme a l'entrevista publicada a l'Avui. Preguntat pel problema català, Solà ha respost de manera precisa: "s un problema claríssim que Prat de la Riba i Fabra ja van detectar.

El van assumir com a polítics. Fabra fins i tot el tenia més clar que Prat. Tenia clar que no estava jugant a una llengua folklòrica, igual com va fer Pujol al crear TV3 [...]. Es tractava de fer una llengua com les altres: autònoma, ben construïda. Segona idea que tenien: aquesta llengua i el poble que la parla són la mateixa cosa. No es poden separar. Per tant, políticament només pots aspirar a tenir una personalitat política pròpia, has de ser sobirà. Digue-li com vulguis: autonomia, independència, confederació, federació. Però a tu no t'ha de manar ningú. Si no, sempre faràs coses subordinat, acceptaràs mentalment, encara que ho neguis de paraula -com fan els polítics- que ets una part subordinada d'Espanya".

El filòleg ha dit que al terreny de la llengua passa com al territori polític: "no pots acceptar que la teva sigui menys que l'altra i que els altres tinguin més drets que tu. No ho pots acceptar perquè això és la mort. Pot ser una mort lenta o dramàtica o sobtada, però és la mort". Seguint amb la línia política, Solà ha opinat que políticament "no pots acceptar que ets un subordinat. Si no, ja no podràs fer res. La teva idea ha de ser molt alta. I això en tot, siguis eurodiputat o catedràtic. Si no tens una idea forta, que t'ajudi i t'estimuli, malament. No pots tenir un objectiu petit, perquè després ja vénen els problemes, les malalties".

El filòleg i vicepresident de l'IEC, que va afirmar l'any 2002 que la llengua catalana "es troba jurídicament atrapada en una teranyina que acabarà ofegant-la irremissiblement", ha justificat l'afirmació a l'entrevista: "La teranyina seria el sostre polític o lingüístic que algú, més explícitament que implícitament, ha muntat. Els sociolingüistes ho tenen molt clar: una llengua només se salva si és útil i necessària. Si sense la llengua tens dificultats, llavors anem bé. Els immigrants que es matriculen a cursos de català són, en certes conurbacions, el 3%. I al cap de 15 dies s'han reduït a l'1%. Perquè ja s'han olorat que allò és una estafa. Si el país està debilitat ja fa segles, doncs això la gent ho capta", i ha continuat afirmant que la solució del català passa per "organitzar-se políticament", tot i que el pas previ és el següent: "primer t'ho has de creure de debò".

Finalment el vicepresident de l'IEC ha justificat la constant queixa catalana: "N'hi ha que ens retreuen que sempre ens queixem. No és que sempre ens estiguem queixant de la llengua, és que ens queixarem sempre, per sistema, fins que no obtinguem el que volem, fins que no ens deixin d'emprenyar".