L'escriptor Francesc-Marc Álvaro ha dit a un article que amb l'exemple de Dyango podriem parlar de la "generació del 2010" perquè el català emprenyat "s'està transformant en una altra cosa, una multitud de Dyangos que diuen: Cal aprofitar l'ocasió".

A l'article De Vicenç Vives a Dyango Álvaro ha dit que la Diada de l'any passat, el Concert per la llibertat, els debats a Foment o l'adopció del projecte sobiranista per part de Dyango "representen la fi del catalanisme polític i la consolidació del sobiranisme social". "El sobiranisme inesperat Dyango ─ha continuat─ il·lustra el que aquesta passant entre les classes populars, inclòs el petit i mitjà empresariat. El pas de Dyango no és una anècdota. Que no tingui por de dir públicamentem sento més català que espanyol ara mateix indica que el canvi de mentalitat que s'ha donat és més profund i de més abast del que sembla".

L'autor de l'article s'ha qüestionat: "I si fos el seny empresarial i la previsora ​​mentalitat del botiguer que -diguem-ne- pesa més a l'hora de dir "prou" a persones que, com Dyango, mai abans s'havien expressat en aquests termes? Pensin-s'ho. Aquesta és una revolta de gent estalviadora que viu del seu esforç, i per això sent tant fàstic davant Millet com davant Bárcenas". Finalment Álvaro ha conclòs que des del 1953 ha plogut molt i que Dyango "ara és sincer i real com els catalanistes de 1892": "No és l'únic. Un estat de l'esperit, un estat propi".