Barcelona ·
L'articulista Francesc-Marc Álvaro ha fet un exercici de memòria per tal de comentar l'actual situació que viu el jutge Baltasar Garzón. "No tenia ni un any el nen Baltasar Garzón -ha començat Álvaro- al juny de 1956 quan el Partit Comunista d'Espanya (PCE) va donar a conèixer una declaració imprescindible per comprendre el present en el qual vivim. [...] El text deia el següent: En apropar-se el XX aniversari de l'inici de la guerra civil, el PC declara solemnement estar disposat a contribuir sense reserves a la reconciliació nacional de tots els espanyols". La declaració, realitzada 19 anys abans de la mort del dictador, va servir, ha dit l'autor de l'article, per "col·locar la primera pedra d'allò que anomenem Transició".
Francesc-Marc Álvaro també ha recordat altres moments de la història espanyola: "El 1964 [...] el Govern [franquista] va organitzar la celebració dels 25 anys de la victòria del bàndol rebel de la Guerra Civil, i José Luís Sáenz de Heredia va rodar un documental: Franco, ese hombre. [...] L'hagiogràfica cinta mostra els peredors de la guerra una sola vegada citats com alguna cosa que no representa l'enemic: Per aconseguir aquesta Espanya millor, van perdre la seva vida, en un bàndol i en l'altre, un milió d'espanyols". "Set anys després -ha continuat recordant l'autor de l'article- [...] Rodolfo Martín Villa [...] declarava el següent: Si alguna cosa caracteritza els homes de la nostra edat és haver pogut parlar sense excés de dogmatismes amb uns i altres".
Amb tot aquest exercici de memòria, Francesc-Marc Álvaro ha afirmat que "avui dia, molts desitgen saber la veritat del que va ocórrer, sense por de repetir el conflicte", una "noble aspiració" que segons l'autor de l'article "aflora cada cop que se'n fa un ús partidista del passat". Álvaro ha citat, també, les paraules de Paloma Aguilar Fernández, "la més acreditada experta en polítiques de memòria d'Espanya" que resumeix "bé" el conflicte que encara perdura: "La condemna de l'oblit, tan abundant als nostres dies, acostuma a culpar les elits polítiques del que va ser propiciat per una immensa majoria d'espanyols. Però aquesta condemna [...]constata també les llacunes existents en les mesures de reparació material i simbòlica de les víctimes del bàndol republicà".
Finalment, l'autor de l'article ha advertit que si el relat de la pugna actual amb el jutge Garzón es resumeix a la frase "falangistes contra un jutge de la democràcia" no li queda "més remei que estar de banda de Garzón", la qual cosa "no ens entusiasma". Francesc-Marc Álvaro s'ha preguntat: "¿Vol realment el magistrat buscar la veritat de les víctimes oblidades o tornar als mesos agitats del 1977?", una pregunta que no ha respost però amb la qual ha posat en evidència els paral·lelismes existents entre el passat i avui dia: "El passat (en suspensió) i el present (en emulsió) tendeixen a transformar-se en una sola substància de dos gustos tòxics: el de la caricatura kitsh i el del thriller de sèrie B".