"El projecte nacional català ha de contenir l'experiència diversa de persones que formem part del país i de la societat catalana, des d'orígens i llengües diferents".
En un article creat per diversos autors, Erica Tarifa Garcia (CDC), Carme Porta Abad (ERC), Miquel Àngel Escobar Gutiérrez (PSC), Carles Rodríguez Herencia (ICV), Jordi Miralles Conte (EUiA) i David Martínez Sala (CUP), i publicat a El Periódico els signants hi han indicat que des dels seus "orígens i experiències vitals i polítiques diferents" tenen moltes en comú per la qual cosa s'han plantejat "reflexions conjuntes i, sobretot, un futur, un país per construir".
"Som catalans de primera i segona generació que hem format part de la construcció social i nacional i creiem en un futur lliure, però que s'ha de projectar. No som ni ens sentim representants de ningú, malgrat els nexes, les vivències i les reflexions comunes que poden portar algunes persones a fer un reduccionisme" han dit. A l'article els autors han assegurat que el projecte nacional català "ha de contenir l'experiència diversa de persones que formem part del país i de la societat catalana, des d'orígens i llengües diferents" i que aquest projecte ha de tenir una "clara i ambiciosa finalitat: construir un Estat".
"Viure a Catalunya, un país profundament condicionat per l'egoisme d'unes elits de poder --han insistit--, ha estat el nostre eix vertebrador, l'experiència política (diferent i diversa en el nostre cas). La nostra presa de consciència ens ha portat a formar part d'organitzacions polítiques i civils que han fet apostes per fer passos endavant i unir els esforços de totes les persones que volem viure a Catalunya i sentir-nos plenament d'aquest país. I això no sempre ha estat fàcil".
Sobre la Via Catalana els autors han admès que aquesta "ha estat una proposta participativa que ha omplert d'esperança el procés" per tal de "dotar de valor les mobilitzacions cíviques i el reconeixement de la pluralitat d'un poble, un sol poble amb moltes veus, moltes cultures, moltes llengües". "Catalunya va formar una enorme cadena d'unió que simbolitzava el poder i la força d'aquelles persones que s'ajunten per defensar l'exercici de la democràcia, per aguantar les sotragades que, sens dubte, dificultaran el nostre avanç i per defensar el dret de tot un poble a decidir el seu futur" han celebrat. Per això han conclòs que la seva participació en la via "ha estat un pas, ni el primer ni l'últim" i que "s'ha d'anar marcant i assumint reptes des del consens, i sumant més gent per exercir la democràcia. Però sense renúncies".