Barcelona · L'articulista Francesc-Marc Álvaro analitza el debat de política general que ha finalitzat a l'article Triple espera (o tostón)' i afirma, utilitzant l'adjectiu de Saura, que "un tostón' no va ser únicament el discurs presidencial", sinó que "és el debat sencer el que mereix ser qualificat" d'aquesta manera. Álvaro afirma que ha estat així "perquè ningú va escapar a una evidència :

la política ens l'estan fent a una altra banda i aquí ens limitem a evitar que l'aigua -o el que sigui- ens arribi al coll".

I és que, per l'autor, "vivim al país del com si'": "com si fos un debat", el que s'acaba de fer, "com si fos un govern. Com si fos una oposició. Com si fos un president". Però, per Álvaro, a l'hora de la veritat, amb plena crisi, "el país del com si' no compta gaire". Per això -continua- parlem de Zapatero i de les seves ocurrències, de la pujada d'impostos", etc. "Al país del com si', quan hi ha tempesta tot el món mira a Madrid".

s per això que l'autor demana que siguem "comprensius" amb afers com el del missatge de Saura qualificant de tostón' el discurs de Montilla: "s'avorreixen. s humà. Les criatures s'avorreixen perquè estan a l'espera, no se'ls pot esbroncar. s -afegeix- una triple espera": la primera, "que el Tribunal Constitucional ens digui quelcom"; la segona, "que se celebrin eleccions catalanes"; i la tercera, que "algú tingui una idea que mereixi tal nom: que ens alliberi del bucle que consisteix en celebrar els caps de setmana a Arenys de Munt" mentre "passem la resta del temps a Madrid, buscant aquest espai entre l'almoina vergonyant i l'oportunitat latent".

Per Álvaro, "esperar no és dolent, només té el problema que lliga malament amb governar, decidir, fer... un govern a l'espera és quelcom inservible", conclou.