El director del diari ‘Avui’, Vicent Sanchis, afirma en un article que “José Montilla ha aconseguit, en cent dies, fer oblidar a l’opinió pública la sensació de precarietat i provisionalitat que van acompanyar Maragall i el seu govern durant tota l’anterior legislatura”. Segons Sanchis, el govern de Montilla “ha demostrat, en aquests primers cent dies, que ha sabut resoldre totes les mancances que van castigar l’anterior tripartit”. Ara és “un executiu cohesionat on el soroll de les discrepàncies internes ha quedat esmorteït”. El problema, però, que determinarà l’èxit del seu mandat, “una vegada més, és que una part bàsica del seu programa depèn de la relació amb el govern de l’Estat”. És a dir, que serà “José Luis Rodríguez Zapatero -el mutant Zapatero, segons els moments i segons els seus interessos- qui decidirà si les comissions mixtes de traspassos de competències, d’acord amb el nou Estatut, tenen un sentit efectiu”; i serà ell també “qui determinarà si el nou finançament és només una declaració de bones intencions o acaba implicant més poder real per al govern de la Generalitat”. En definitiva, segons Sanchis, “el problema del programa de Montilla és que tot descansa sobre equilibris precaris”. És a dir: “hi haurà una educació “’d’excel·lència’ si hi ha més recursos financers [...] Hi haurà una millora en les infraestructures si Renfe, Adif i Aena -és a dir, el ministeri de Foment- ho permeten. L’aeroport del Prat es convertirà amb un "hub intercontinental’ amb el permís i la col·laboració dels mateixos senyors. Els plans de Montilla depenen excessivament d’unes eventualitats poc controlables”. Aquesta és, segons el director de l’’Avui’, “la principal limitació del nou govern”, que el president de la Generalitat “confia del tot en la bona voluntat del govern de l’Estat. O en la seva capacitat de persuasió”. I el problema és que els antecedents immediats “no deixen gaire marge per a la confiança”: “Pasqual Maragall va fer llarg. Va plantejar una relació amb l’Estat sobre les idees i no sobre les consecucions palpables. José Montilla pot fer molt curt. Tot és desig. “M’estimo més deu competències que vint recursos”, acaba de dir. Exactament igual que Jordi Pujol, però sense la seva èpica”. D’altra banda, Sanchis afirma que al final de la legislatura s’haurà de determinar si l’opció d’ERC, de governar amb el PSC i no amb CiU, “ha servit perquè Catalunya avanci nacionalment i socialment”: si el país en surt reforçat, “la tria d’Esquerra quedarà justificada”; i si s’ha retrocedit en aquests dos àmbits, “o bé Esquerra haurà de rectificar la seva opció de cara al futur immediat o bé els seus votants els hauran de passar comptes electorals”.
