Vicent Sanchis (València, 1961) és periodista. Dirigeix el diari Avui des de 1996, que compta amb una edició digital renovada des del dia de Sant Jordi. Ha estat redactor i director del setmanari EL TEMPS, director de la revista Setze -un suplement en català que produïa Cambio 16, i director del desaparegut diari barceloní El Observador de la Actualidad. També ha estat guionista i director de diversos programes televisius.
L'AVUI s'ha posat al dia amb les noves tecnologies, i la seva ha sortit al mercat amb totes les eines per competir amb d'altres webs. Quin perfil d'usuari es busca?
El lector majoritari a internet no és el que llegeix premsa de paper, és un perfil més jove que participa de les noves tecnologies i cerca més la immediatesa de la informació. Només abocant la versió paper a internet ja teníem força clientela, però lògicament aspirem a guanyar lectors i implicar molta més gent en el projecte del diari. Hi ha una altra raó clara per impulsar la renovació de la pàgina web, l'empresarial. Les empreses convencionals de premsa que aspirin a un futur han d'estar presents en el món digital, d'acord amb les seves possibilitats, és clar.
La publicitat, més en el cas de publicacions en català que no formin part dels circuits espanyols de les centrals de mitjans, sempre ha estat un obstacle per a la viabilitat d'aquests projectes. Què ha canviat?
Que la publicitat sembla que ara reacciona a les audiències milionàries que es detecten per internet i fa possible intentar aquests projectes. Ara que hi ha una oportunitat viable econòmicament per a una empresa, s'ha d'anar avançant en el camí d'internet. Fins ara l'AVUI havia començat a caminar, però en unes condicions primàries. Hi estem abocant molts esforços, perquè creiem en la idea i perquè li veiem un sentit comercial.
La informació actualitzada de l'AVUI arribarà de forma més atractiva a tot l'àmbit dels territoris de parla catalana. És també un tempteig de terreny per si fos possible alguna aposta comercial de paper al País Valencià i les Illes?
Amb internet no només entrem en aquests territoris sinó a tot el món i per a tothom qui conegui la llengua. Evidentment, podem mirar les entrades que tenim des del País Valencià o les Balears, però res no ens garantiria que aquesta audiència després comprés l’edició en paper. Són dos camins diferents.
En tot cas, la capçalera té vocació d'expandir-se a d'altres territoris dels Països Catalans?
L’objectiu que l’AVUI arribi de forma més directa a les Illes Balears i al País Valencià el tenim ben clar. De fet, a les Illes la Corporació Catalana de Comunicació està negociant un acord important, que si bé encara no s'ha acabat de concretar, tinc la sensació que hi acabarem fent alguna cosa important.
A les Illes ja hi ha un grup que edita premsa en català, però al País Valencià és un desert. Aquesta situació posa més difícil una possible entrada de l'AVUI?
Al País Valencià no tenim la referència de venda de diaris en català com passa a les Illes, però sabem que es venen molts més llibres en català que a les Illes. Si parlem d’il·lusions, a finals d’any hem d’estar presents a les Illes Balears d’una manera o altra amb, i l’any que ve o l’altre al País Valencià.
És una il·lusió personal o també de l'empresa?
Al marge de les il·lusions personals, això s'hauria de concretar en possibilitats empresarials reals. No farem l'aventura que altres ja han fet i han fracassat perquè no l'han preparat bé. Preferim anar-hi quan ho tinguem tot ben treballat perquè el risc sigui el mínim, no per no fer el ridícul o per no cremar oportunitats, que també, sinó perquè si ho fas, has de tenir clar que hi ha espai per a tu.
Alguns diaris de Barcelona han apostat fort pels regals i les col·leccions per atraure nous lectors, probablement fugaços. L'AVUI, en canvi, ho ha fet en comptades ocasions. No interessa, aquesta estratègia, o no és possible des del punt de vista de la seva sostenibilitat econòmica?
L’Avui té al darrere dos grups que fan productes i continguts, per tant, no és una decisió condicionada per factors econòmics, sinó una convicció empresarial i d’estratègia. En els darrers anys, la premsa europea de pagament ha retrocedit molt en difusió, i els considerats grans diaris pel que fa a la difusió de Catalunya i Espanya no estan disposats a acceptar aquesta situació. Per evitar-ho, utilitzen dues maniobres: no parar de fer promocions per intentar guanyar en vendes en dies puntuals, i incrementar de manera exagerada la venda en bloc de subscripció col·lectiva, que consisteix en què una institució o una empresa paga el 50% d’un diari i aquest es regala en aeroports, gimnasos, autocars, s’envia a col·legis professionals, universitats, etc... I al final, una cosa i l'altra fa que les xifres de difusió no els hagin baixat tant.
Però perden diners.
En certa manera en perden, sí. Però a banda, entre el 30% i el 40% de la seva difusió és més aparent que real. Protesten molt per la irrupció dels diaris gratuïts però ells utilitzen les mateixes estratègies. I això és el que no volem practicar nosaltres. A l'AVUI les xifres de difusió són reals, no fem maniobres per camuflar dades.
L'AVUI no ha fet mai cap operació en aquest sentit?
Hem fet algun moviment, però en cap cas ho hem convertit en una de les pedres angulars de la nostra difusió. I no estem disposats a fer-ho perquè sabem que tot allò que incrementéssim, abans o després ho tornaríem a perdre.
Vostè dirigeix l'únic diari de Catalunya que darrerament ha crescut en difusió i en lectors. A quins factors atribueix aquest èxit?
Hi ha gent que reconeix l'evolució positiva de l'AVUI, i un nucli dur que aguanta des del primer dia. Aquests dos factors fan que nosaltres no perdem i que fins i tot guanyem una mica d'espai. Crec que si trobéssim unes condicions normals de mercat, com les que hi havia fa uns vuit anys, el nostre increment de difusió s'hauria notat molt més.
Està satisfet, doncs, amb 30.000 exemplars venuts i 120.000 lectors?
Hem treballat moltíssim per un increment de la difusió que no es correspon amb l’esforç que hem fet. Però comparat amb el que podria haver passat, no està pas malament. Però alerta, perquè si ens conformem amb el que tenim no ens en sortirem. La crisi de la premsa de paper tot just ha començat i ens hem d’inventar el que sigui i treballar molt perquè augmentar la difusió en els propers anys serà una tasca d’herois.
L'Avui té 11.000 subscriptors. Aquest gruix dóna una certa tranquil·litat de viabilitat del projecte, malgrat la crisi generalitzada?
El cert és que l'AVUI sempre ha tingut moltes subscripcions, perquè molta gent ha considerat que és una manera d'implicar-se encara més en el projecte i la realitat del diari. Sempre hem treballat la qüestió de les subscripcions, però tampoc no ha calgut gaire. D'un temps ençà, però, la xarxa de distribució de quioscs és cada vegada més precària, i o busquem alternatives o haurem d'afegir un factor més de distorsió a la crisi que ja arrosseguem tots els diaris de paper i de pagament. Evidentment, reforçar les subscripcions et dóna un valor segur almenys per un any.
Que un diari d’àmbit nacional en llengua catalana vengui 30.000 exemplars, tenint en compte que l'oferta es redueix a dues capçaleres, s'ha de considerar normal?
En termes de difusió real, a Catalunya les capçaleres en llengua catalana, comarcal o nacional, sumen 125.000 exemplars, i en castellà, 225.000 exemplars. Aquesta xifra no és comparable a l'audiència de la ràdio, però és molt més que l'audiència de televisió en català. Les vendes estan pràcticament estancades.
Però hi ha marge perquè la nostra llengua guanyi lectors de premsa diària?
Les xifres que hi ha no estan malament, però evidentment poden millorar. Si per exemple La Vanguardia sortís en català, i crec que el 40% dels seus lectors podrien i voldrien llegir aquest diari en català, la situació milloraria molt. Si ho analitzem des del punt de vista que l'AVUI representa una sensibilitat nacional catalanista, com la representa El Punt, la difusió total és poca? És poca, però també és cert que l'AVUI no ha tingut una història fàcil, i nosaltres hem de fer el triple d’esforç que es consideraria normal per assolir allò que assoleixen els altres.
Així l'AVUI té possibilitats de créixer, malgrat l'estancament generalitzat de la premsa de paper?
Crec que els “grans diaris” han tocat sostre, però l'AVUI té perspectives de creixement bones perquè considerem que molts lectors podrien ser nostres si aconseguim comunicar-nos realment amb ells i que allò que estem fent els agradi.
Fa un parell d'anys, quan el diari encetava una nova etapa empresarial, vostè va apostar perquè l'AVUI s'obrís a sectors més radicals nacionalment i a sectors més tranquils per guanyar lectors. Ja ho ha fet?
L'edició de paper s’ha apropat més a aquests sectors més radicals nacionalment, i fins i tot l’edició digital en aquest sentit ens pot superar. També estem més a prop dels sectors més tranquils, i si mirem les últimes vint portades del diari, veiem que societat ha cobrat molta força i s’ha fet la secció Barcelona que té molta potència, entre d'altres coses. Hem aconseguit alguna cosa, però estem lluny del que hauria de ser. L'AVUI l'haurien de llegir com a mínim entre 200.000 i 250.000 persones.
