Ja fa temps que les relacions entre CiU i ERC no passen per un bon moment. De fet, ho vam poder constatar fa uns dies en el cara a cara que van protagonitzar Artur Mas i Joan Puigcercós a Catalunya Ràdio, en el qual es van poder escoltar crítiques i retrets mutus a tort i a dret. Vicent Sanchis assegura, en un article publicat a l’Avui, titulat Ja fa temps que les relacions entre CiU i ERC no passen per un bon moment. De fet, ho vam poder constatar fa uns dies en el cara a cara que van protagonitzar Artur Mas i Joan Puigcercós a Catalunya Ràdio, en el qual es van poder escoltar crítiques i retrets mutus a tort i a dret. Vicent Sanchis assegura, en un article publicat a l’Avui, titulat “Aversió desbocada”, que aquest debat li va deixar un mal gust a la boca: “el debat radiofònic que l’altre dia van perpetrar-se Mas i Puigcercós va deixar un regust amarg a tots els que se’l van escoltar i tenen un mínim de sensibilitat nacional”. Sanchis es pregunta el següent: “l’enforteix, aquesta sensibilitat, una aversió que s’ha desbocat i que es retroalimenta?”. En aquest sentit, el director de l’Avui lamenta que CiU i ERC es dediquin a furgar en la ferida mútuament: “Convergència i Esquerra només es preocupen d’estendre’s la roba bruta els uns als altres”. Però per entendre una mica millor aquesta mala relació entre les dues formacions, cal recordar alguns fets anteriors que Sanchis ens recorda en aquest article, com per exemple quan Jordi Pujol va rebutjar el suport que li va oferir Josep-Lluís Carod-Rovira poc després que Aznar guanyés les eleccions generals per majoria absoluta: “el president de la Generalitat no només va rebutjar l’oferta sinó que, a més, de manera gratuïta, va humiliar el mateix Carod en un ple del Parlament que el líder republicà recordarà sempre”. Després Pujol va demanar-li disculpes, però “el primer mal ja havia estat fet”. Tot i això, ERC encara va tornar a repetir l’oferta però llavors va ser Artur Mas qui el va rebutjar: “els convergents adduïen per justificar el rebuig que Esquerra no està “prou madura”, que no entenien les responsabilitats que implica ser al govern i que el preu que havien de pagar per la collaboració del PP sempre seria molt menys costós. Jordi Pujol va triar seny o comoditat? Potser Convergència s’equivocava”. I és que el suport del PP els va passar factura: “el contacte amb el PP va resultar corrosiu per als nacionalistes catalans”. Però ERC quan va poder, després de les eleccions, s’hi va tornar pactant amb els socialistes: “la seva opció va ser una altra. Justament la que més mal val fer a CiU”; “un des motius que van argüir els republicans per justificar la seva opció va ser, precisament, el rebuig que havien patit abans quan van ser ells els que van oferir a CiU l’estabilitat que necessitava per continuar governant”. Ara una tercera persona, Zapatero, ha forçat la situació, ja que ha optat per pactar amb CiU i deixar de banda a ERC i això, evidentment, no ha agradat gens als republicans, la qual cosa encara ha empitjorat més la relació entre els dos partits: “l’elecció del president del govern espanyol ha tingut uns efectes dramàtics en el mur de desconfiança o ressentiment que separava el nacionalisme català. En lloc d’entendre que la realitat li ha jugat una mala passada Esquerra s’hi ha tornat contra Convergència”. En definitiva, Sanchis creu que l’opció de Zapatero de pactar amb CiU i no amb ERC el nou Estatut ”embruta més la relació entre els dos partits catalans”.