El periodista Jordi Juan reflexiona a La Vanguardia sobre el trist paper que el PSC està jugant aquests dies en la crisi de les infraestructures -amb actuacions tant deplorables com la de la diputada Teresa Cunillera- , que estan duent el partit a convertir-se en una mera màquina de manar que passa per sobre de qualsevol ideologia o malestar social. Segons Juan, si el PSC continua amb el seu "discurs benintencionat de confiança il·limitada en Zapatero i criticar sistemàticament l'herència del PP i CiU, sona cada cop més a disc ratllat". L'immobilisme dels dirigents socialistes està provocant que el PSC sembli "un partit de grans funcionaris i no el portaveu dels seus milers de votants". Juan -que fa una setmana va publicar un article titulat ‘Vota PSC, vota Álvarez' que va generar certa polèmica i que, segons ell, "es justificava per la passiva actitud que estava tenint fins ara el carrer Nicaragua"- critica que Montilla "no vol parlar", Jordi Hereu "diu que no vol sortir a les hemeroteques", José Corbacho "es mou el mínim per no escapçar un futur ministerial" i Antoni Castells no vol cremar "les seves naus". Aquest immobilisme és el que duu el PSC a una situació de pràctica funcionarització, una tendència que l'advertència del president Montilla va mirar de contrarrestar: "Ens hem de facilitar pel pas endavant que ha fet Montilla". Segons Juan, "potser Montilla ha vist les orelles al llop i comença a ser conscient que el PSC no pot limitar-se a ser un partit d'alts càrrecs que governen tots els ressorts de poder de Catalunya, però que es va allunyant cada cop més de l'opinió majoritària de la societat". Tot i això, Juan alerta que "no n'hi ha prou amb un o dos discursos ben travats. El PSC hauria d'anar més enllà i plantejar ja la constitució d'un grup parlamentari propi al Congrés i anunciar-ho ara, abans de les eleccions, perquè els electors sàpiguen que voten el PSC i no al PSOE".