El sociòleg Salvador Cardús en un article a La Vanguardia constata que en els debats polítics “la desinformació és el millor punt de partida per crear confusió i aconseguir que els prejudicis substitueixin a les raons”. I ho exemplifica amb “el debat sobre el decret que imposa una tercera hora de castellà a les nostres escoles”.
Cardús afirma que la “discussió està viciada” al confondre’s el que és “una invasió competencial” i “el millor o pitjor aprenentatge d’una llengua”. Pel que fa al primer cas Cardús considera que “quan un decret o una llei del govern central no s’ajusten a dret” el govern català l’ha de recórrer. El segon cas fa referència a “si les escoles catalanes ensenyen bé l’espanyol i si una tercera hora imposada amb caràcter general solucionaria el suposat fracàs”. També constata que “si alguna de les dues llengües oficials a Catalunya presenta algun dèficit, en termes quantitatius, és el català”. Així, “si es prioritzen els problemes segons la seva gravetat, certament, el primer no seria afegir més espanyol per decret”.

De totes maneres, continua el sociòleg, si existeixen problemes amb les llengües ”una hora de més a la setmana no serveix de res”. Així, “la tercera hora és pura propaganda política, i no té res a veure amb els resultats”. El més greu, segons Cardús, és que les decisions que ha pres el govern poc tenen a veure amb la seva preocupació pel “nivell d’espanyol o català”, sinó que els preocupen les “possibles conseqüències de la manipulació política de l’assumpte lingüístic” i “els seus efectes electorals”.

Per tant, conclou Cardús, “el que aquí està realment en joc no és el marc competencial ni l’aprenentatge del castellà i el català, sinó una manifestació més del conflicte nacional de base política i identitaria”.