Barcelona · Jordi Font, gestor cultural, reflexiona sobre l'actual situació política a Catalunya i assegura, en un article publicat a l'Avui, que "el pitjor que li podria passar a Catalunya és la radicalització de minories contraposades, la polarització de la societat i consegüent risc de fractura social". Per això, creu que la cohesió social és "un objectiu nacional

fonamental" i és avui prioritària "l'acció per superar la crisi econòmica i les polítiques socials destinades a compensar els seus efectes sobre els més febles".

Font també parla de la consulta sobiranista d'Arenys de Munt i afirma que "la magnífica festa d'Arenys de Munt, amb cercavila falangista inclosa i amb un referèndum doblement virtual, perquè no era vinculant i perquè s'hi podia votar alegrement, sense cap cost ni cap risc, m'ha recordat Amadeu Hurtado, en el seu dietari de 1934, on explica una tarda de febre patriòtica, en la qual els concentrats van assolir un alt grau d'excitació, fins a fer necessària la intervenció apaivagadora dels qui l'havien induïda". I conclou: "Els qui han acudit avui davant del Parlament han passat una tarda estupenda. Han proclamat la República catalana, han declarat i han fet la guerra a la República espanyola, l'han guanyada, han pactat la pau i han deixat les coses com abans".

Font finalitza l'article afirmant que "no anirem enlloc si no som capaços d'assumir plenament la responsabilitat del present, la seva complexitat i la necessitat d'actuar amb tota la força i amb tota la intel·ligència, si preferim el pla virtual al pla de la realitat. Hi podríem malmetre els objectius nacionals fonamentals". D'altra banda, creu que el catalanisme d'avui té tres reptes fonamentals: consens ciutadà bàsic, cohesió social i accés a l'escala global. Creu que els obstacles que cal salvar, particularment en la relació Catalunya/Espanya, "no ens haurien de fer perdre el nord", encara que, de vegades, "sigui una autèntica espasa de Dàmocles sobre els nostres caps, com succeeix ara mateix amb el TC".

Font afirma que si ara anés malament, "no dubto que el govern de la Generalitat, en l'exercici de les seves responsabilitats, actuaria en conseqüència, de la manera més ferma i eficaç, i que el poble de Catalunya, com un sol home -o una sola dona-, li faria costat".