Barcelona ·
Josep Gifreu, professor de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i un dels màxims teòrics sobre l'espai comunicatiu català, ha valorat l'estat de la llengua a un article al diari El Punt. "Ni derrota ni victòria final. Ni mort anunciada ni final feliç -ha començat Gifreu-. Per als qui lluitem per assegurar al català
un present i un futur dignes, no valen les vel·leïtats catastrofistes ni les eufòries ingènues".
Segons el professor de la UPF cal fer "inventari, mesurar les forces, conèixer bé el camp de batalla i sortir a guanyar" per tal que entre tots sumem "esforços en la causa comuna". Comparada amb el castellà, la llengua catalana ha sofert "importants derrotes històriques", però l'autor de l'article s'ha mostrat optimista: "Tanmateix, la moral de resistència i la confiança en la justícia d'una causa -la recuperació del català com a llengua normal de comunicació i de cultura en els territoris històrics-, fan avui de la normalització un horitzó possible".
Possible, segons Gifreu, però "no pas ni segur ni fàcil": "Les grans llengües veïnes tenen exèrcits darrere, que ocupen posicions, trinxeres, codis legals, mercats, circuits de comunicació i consciències. [...] Tot és possible si els objectius fonamentals i les estratègies d'acció avancen en una mateixa direcció".
En aquest sentit, Josep Gifreu ha volgut focalitzar bé el nucli de la pregunta: "La pregunta adequada no és si el català té futur. El simple dubte és covard. La qüestió correcta és: ¿on es juga el futur del català avui? ¿Quins són els principals fronts on cal concentrar l'acció i vèncer?". El mapa de l'estat de salut del català ha estat definit per l'autor de l'article a partir dos documents fets públics recentment: l'Enquesta d'usos lingüístics de la població 2008 i l'Informe de la llengua catalana (2005-2007), elaborat per la Xarxa Cruscat de l'IEC, uns treballs dels quals Gifreu n'extreu les següents conclusions: "Del primer es podria destacar que l'ús del castellà dobla el del català a l'àrea de Barcelona i al Camp de Tarragona. Però també que l'enquesta detecta un 94,6% d'habitants que l'entenen o un 78,3% que saben parlar-lo". "Del segon -continua l'autor-, es podria concloure que el català està en perill d'extinció a València o a Perpinyà, però igualment que hi ha més de nou milions d'habitants que el saben parlar i més d'onze que declaren entendre'l".
Els punts febles de la salut del català que Gifreu ha volgut destacar són els següents: "La pèrdua progressiva del català a les grans ciutats (a Barcelona, l'ús baixa ja al 27,8%!). [...] Àmbits tan importants com el de la justícia o el cinema ignoren el català". Els punts forts, segons l'autor de l'article, són els "avenços en nous camps. s el cas per exemple de les pàgines web de les empreses on, segons l'observatori WICCAC, aquest maig el català hi assolia un 57% contra el 38,7% del 2002. O el cas de l'interès per aprendre'l: més d'un milió d'adults s'han inscrit a les aules del Consorci de Normalització des de la seva creació ara fa vint anys".
Per tant, el futur del català, segons l'expert, ha de passar per "invertir el pendent regressiu a Barcelona i superar en poc temps l'enorme decalatge entre coneixement i ús a tot el país". "Altrament, -ha continuat Gifreu- el procés de llatinització serà imparable. Si els factors que expliquen aquest gap són de caràcter exogen, com per exemple els fluxos immigratoris o certes imposicions de l'administració espanyola, són superables; però si esdevenen endògens, com la ruptura en la transmissió familiar o l'adopció de comportaments diglòssics, el problema és més greu".
Josep Gifreu ha valorat la importància dels "instruments molt poderosos" com la televisió, la publicitat, la indústria musical, part de la premsa i de les noves aplicacions d'internet, i ha recordat que encara "està per caure" una sentència clau: la del Constitucional sobre l'Estatut. Una disposició "decisiva" per Gifreu, que ha d'establir l'obligació de saber el català a Catalunya al seu article 6.2. "En definitiva -ha conclòs el professor de la UPF-, consolidar cotes de poder per al català, com ha fet la LEC blindant la immersió a l'escola, i aconseguir-ne de noves, com el deure previst a l'Estatut, crec que són les estratègies justes per guanyar la difícil partida de la llengua".
