Barcelona · L'escriptor Vicenç Villatoro creu que el problema actual no és l'Estatut, ni el seu contingut o el calendari de la sentència del TC, sinó que el tema de fons és "per què els catalans tenen autogovern i qui decideix quant autogovern tenen". Però el periodista assegura en un article al setmanari El Temps que "quan el Constitucional gosa canviar un text que han aprovat els catalans -digui què digui aquest text, agradi més o menys- no tan sols nega que els catalans tenen el dret de decidir tots sols el seu futur, sinó que fins i tot nega la possibilitat de decidir-lo a mitges, de pactar-lo". En aquest sentit afirma que "quan un tribunal, en nom de la Constitució, modifica allò que han aprovat la gent amb el seu vot, diu que l'autogovern és una concessió constitucional i que els seus límits es poden imposar unilateralment. Un cop de porta als morros". s, segons Villatoro, una manera de dir: "podeu arribar fins aquí i ni un centímetre més enllà. Una manera de liquidar el camí del mig. I obligar a buscar algun altre camí".Villatoro es pregunta qui decideix fins on pot arribar l'autogovern. "Si els catalans tenen autogovern perquè hi tenen dret, són els catalans els qui han de decidir quant autogovern volen. Si els catalans tenen autogovern perquè l'estat els ho ha concedit a través de la Constitució -és el conjunt de la nació espanyola, en definitiva- que pot decidir quant autogovern vol delegar, de la manera que pot decidir, si un dia es lleva de mala lluna, de no delegar-ne gens".

Segons Villatoro, "en el procés estatutari hem fet veure que trobàvem un camí del mig. Meitat un dret, meitat una concessió. No decidien ni els uns tots sols ni els altres tots sols, sinó que hi havia un pacte: aprovaven el Parlament de Catalunya i les Corts espanyoles i hi havia un referèndum. Si fos només una concessió graciosa de la Constitució espanyola, per què carai caldria fer un referèndum? Si fos l'exercici estricte del dret dels catalans a decidir el propi futur, per què carai fer-ne una llei orgànica del parlament espanyol?". Tot plegat "era l'escenografia d'un pacte. I la litúrgia d'un pacte. I els pactes, ja se sap, es poden renegociar, són sempre provisionals i revisables".