El diputat al Congrés d'ERC–RCat–Catalunya Sí, Alfred Bosch, ha sentenciat a un article que els aires del temps "diuen a crits que som davant un final de cicle".

"Potser vaig errat ─ha continuat─, però juraria que el món que vam veure néixer en la transició espanyola té els dies comptats [...]. La imatge d'una família desfeta, sospitosa de males pràctiques i tràfic d'influències, és l'estampa més penosa dels mals que viu el regne d'Espanya". A El desastre de l'any 12, Bosch hi ha assegurat que, a banda de la crisi econòmica, "l'estat de les autonomies ha fracassat, tal com reconeixen obertament els seus impulsors".

"D'una banda, s'han generat despeses ─ha continuat─ i administracions supèrflues en aquells territoris que mai no havien reivindicat administracions pròpies [...]. I els aigualits, com ara Catalunya, han acabat farts de pagar i apuntalar la barraca. Ningú no n'ha quedat content". En aquest context, Bosch ha sentenciat que Catalunya es troba davant una "autèntica frontissa, un moment dels que fan època": "El Titànic s'enfonsa i el govern espanyol fa d'orquestra de bord, entretenint amb violins els passatgers que s'ofeguen".


Finalment, el diputat ha preguntat: "Què podem fer els catalans davant el naufragi?". "La resposta és òbvia ─ha conclòs─, [...] hem d'agafar un bot salvavides, marxar del paquebot sinistrat i començar a remar com uns condemnats. I per què no ho fem, doncs? [...] perquè la nostra política va massa frenada". "Estem amb l'aigua al coll i encara ens discutim pel preu de la cabina. D'aquí a uns anys, els historiadors es faran creus de la nostra falta de determinació. I encara més de la nostra falta d'autodeterminació" ha dit.