L'escriptor afirma a un article publicat a El Periódico que "CDC experimenta un afany irrefrenable i no refrenat de monopolització ideològica del partit. S'equivoquen".
L'escriptor Xavier Bru de Sala ha lamentat a un article publicat a El Periódico que és del tot injust i interessat atribuir a l'esquerra en genèric comportaments i maneres de fer que duen implícit el següent discurs: "Veus què fa l'esquerra, gastar més del compte, difondre la falsa idea que tothom està protegit passi el que passi i engegar-ho tot a rodar; sort que nosaltres tornem a implantar el valor de l'esforç i l'austeritat".
Bru de Sala ha dit que aquests comportaments també s'han atribuït, "sense anar més lluny" a la dreta de Berlusconi, qui "ha gastat i amagat l'ou a Itàlia" fins a uns extrems que "posen en perill la seva economia avançada". A l'article L'ala esquerra de CiU l'autor ha dit que la conseqüècia principal de "l'embranzida neoliberal sorgida a l'interior de CDC" és el discurs que "cada vegada sovinteja més" que assenyala la dreta catalana "com un conglomerat de dues formacions, CiU i PP, tan agermanades pel que fa a la ideologia com divorciades per la qüestió nacional".
"Doncs bé ─ha continuat─ no he sentit ni una sola vegada el més mínim gest de rectificació o de matís. Ja els està bé passar del centre a la dreta. En el fons, és la conseqüència de l'embranzida neoliberal sorgida a l'interior de CDC. El mateix Pujol, quan governava, i aquesta és la segona clau del seu èxit, vigilava sempre de no deixar espai ni escletxa a la socialdemocràcia".
En aquest sentit, Bru de Sala ha lamentat que "la sensibilitat social s'ha vist relegada a la categoria de nota a peu de pàgina" per la qual cosa, l'autor de l'article ha sentenciat que la ideologia liberal a la UE és "del tot respectable" però a Catalunya "tendeix a convertir-se en màscara de la injustícia social". "CDC experimenta ─ha continuat─ un afany irrefrenable i no refrenat de monopolització ideològica del partit". Una actitud que, segons Bru de Sala, és errada: "En l'eix dreta-esquerra, CiU se situava prop del centre, sempre una mica més a la dreta però sense perdre mai de vista el que en el seu llenguatge en diríem el poble menut".
Finalment, l'autor de l'article ha conclòs que no és "l'únic d'opinar que amb les mateixes retallades i més sensibilitat social, CiU hauria passat de guanyar a arrasar".
